Punt d'informació permanent
Espai Natural Guilleries-Savassona: les raons d'un conflicte
     
   
Al.legacions presentades per l'Associació de Propietaris Forestals
 

Aquest és un resum de les al-legacions presentades el 13 de maig de 2002 per l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona al projecte del Pla Especial durant el període d'informació pública. Aquest resum inclou els "Motius d'oposició" i les peticions explícites referides a cada un dels punts al.legats. També podeu baixar-vos el text complet de les al.legacions, d'una extensió de 40 pàgines (181 Kb).

Motius d'oposició al Pla Especial sotmès a informació pública

Els motius que assisteixen a l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries Savassona i a tots els seus membres, per oposar-se a l'aprovació del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural abans indicat, són, entre d'altres, els següents:

1.- L'àmbit territorial de l'indicat Pla, promogut per la Diputació de Barcelona i pel Consorci d'Administracions Locals constituït a l'efecte, es superposa als espais PEIN Guilleries, Savassona i Collsacabra, i sembla implicar la duplicació de controls administratius sobre l'espai, així com la utilització de competències pròpies del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Medi Ambient. De manera que amb caràcter previ a atorgar l'aprovació definitiva, caldrà clarificar entre les diferents Administracions Públiques amb competències en la matèria, l'abast territorial i competencial de cadascuna, adoptant els mecanismes de coordinació administrativa adients.

2.- El Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries Savassona inclou entre les seves determinacions, aspectes que estan interdictats a aquesta figura del planejament, com ho són preveure zones de desenvolupament urbanístic, zones residencials i àrees amb usos propis del sòl urbanitzable com és el cas de les anomenades Àrees d'usos associats al lleure (Clau AAL) i en particular de l'Àrea AAL1 Pantà de Sau, o de les Àrees de permeabilització del perímetre urbà Clau AFP. El Pla Especial únicament pot entrar a regular el sòl no urbanitzable, atribuint-li usos propis d'aquest tipus de sòl, essent la resta de previsions que afecten a les Claus AAL 1 i a la Clau AFP total i absolutament il·legals.

3.- El Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries Savassona vulnera el principi d'igualtat, és absolutament discriminador i injust, i infringeix el principi d'equitat, en establir extraordinàries limitacions pel que fa a l'ús del sòl no urbanitzable en determinats indrets i finques, i, en canvi, en preveure, per altres zones, creixements urbanístics, usos residencials, comercials, lúdics, recreatius, l'hosteleria, o càmpings, absolutament incompatibles amb l'adequada preservació de l'espai natural.

4.- El Pla Especial vulnera els articles 45, 33 i concordants de la Constitució Espanyola, en no establir els mecanismes econòmics específics per indemnitzar les limitacions que imposa, i en no fixar els mitjans de solidaritat col·lectiva que permetin compensar les restriccions d'usos i aprofitaments que imposa a determinats sectors de sòl no urbanitzable.

5.- El Pla Especial no conté un Estudi econòmic financer degudament dotat on figuri l'avaluació de les càrregues i costos que el mateix comportarà, l'assignació de recursos adequats pel foment del medi rural, ni la previsió de les fonts de finançament que s'utilitzaran per l'execució del Pla i del conjunt de les seves determinacions. Les previsions econòmiques, fixades a l'Estudi, pel Capítol IV corresponent a Foment d'Activitats rurals, de 72.000 Euros/any, resulten absolutament ridícules i insuficients per desenvolupar qualsevol Política ambiental.

6.- El Pla Especial no preveu, -amb directa incompliment dels compromisos adoptats pel President de la Diputació de Barcelona-, el lloc on s'ubicarà la Seu del Consorci, que havia de canviar-se d'ubicació en haver-se renunciat en compromís públic i davant d'un nombrós grup de representants de l'Associació i del Consorci Forestal de Catalunya, la renúncia a construir-la en el nucli urbà de Vilanova de Sau i amb front al conjunt romànic de l'església i la Rectoria d'aquella població.

7.- El Pla grafia indegudament com a públics bona part de la xarxa de pistes forestals, de servituds de pas, accessos i camins privats existents a l'espai natural Guilleries-Savassona. I no preveu cap mena d'indemnització per la creació de servituds de pas forçoses o per l'adquisició d'aquests camins i pistes privades. Alhora que es crea una Clau pel que fa a l'anomenada "xarxa veïnal" o "vies de servei" Clau 1b2 que forma part de la "xarxa de passejades", que afecta indegudament pistes forestals i camins de titularitat privada a l'ús públic.

8.- El Pla Especial no respecte els aprofitaments edificatoris propis del sòl no urbanitzable vinculats als usos i a les explotacions agràries i forestals, restringint de forma indeguda el règim previst a l'actual Legislació urbanística i forestal. Règim que permet les construccions pròpies del medi rural vinculades a les explotacions, els habitatges unifamiliars aïllats i les edificacions destinades a turisme rural i complementàries de l'activitat principal. En fer-ho es limiten els drets reconeguts pels articles 22.5 de la Llei Forestal, 127 del Decret Legislatiu 1/90 i 47.6 de la Llei 2/2002, i, en canvi, no s'atorga cap compensació.

9.- La prohibició d'instal·lació de granges en bona part de l'espai és una restricció desproporcionada, quina imposició hauria de fomentar-se i garantir-se també l'adequada compensació.

10.- El Pla Especial disposa indegudament com a xarxa veïnal i de serveis de l'espai i per usos de passejades d'un gran nombre de camins de titularitat privada i de pistes forestals particulars, sense respectar aquesta condició, sense obtenir prèviament el consentiment per part dels seus propietaris i sense compensar les hipotètiques cessions d'ús que haurien de subscriure's.

11.- El Pla pretén alterar, indegudament, els drets legítims dels propietaris forestals a l'explotació de les seves finques, i fins i tot drets adquirits i consolidats mitjançant l'aprovació dels Plans tècnics de gestió i millora forestal de finques, degudament aprovats per l'Administració Forestal. El deure de revisar en termini de 2 anys tots els PTGMF per tal d'adequar-los a les prescripcions del Pla Especial és manifestament contrari a dret.

12.- El Pla no preveu indemnitzar les limitacions, prohibicions de plantar espècies forestals de creixement ràpid o de practicar rompudes, que s'imposen al mateix, malgrat afectar l'Estatut jurídic de la propietat forestal, i tractar-se de restriccions singulars al contingut normal del dret de propietat i a l'ús natural del sòl forestal.

13.- El Pla exigeix, indegudament, el deure de sol·licitar llicència municipal per l'execució de pistes de desembosc o per altres aprofitaments forestals. Essent aquesta una competència pròpia del Departament de Medi Ambient, de l'Administració forestal, i en concret, del Centre de la Propietat Forestal.

14.- La prohibició de la instal·lació a finques forestals de l'activitat d'hípica, és manifestament contrària a Dret i fins i tot contrària a la lògica i al sentit comú, així com una restricció singular que, per l'improbable cas de mantenir-se, hauria de comportar indemnitzacions. Sens dubte, la hípica, i els passejos a cavall són un ús propi del sòl no urbanitzable, que hauria de fomentar-se en l'espai Guilleries Savassona, i quina prohibició a totes les àrees classificades com a ZFO (Zona d'interès forestal) ha d'ésser eliminada.

15.- El Pla Especial no preveu en forma adequada l'establiment obligatori de mesures de foment, subvenció i ajut per la planificació forestal i per la gestió forestal sostenible, o pel manteniment dels usos agroforestals de l'espai, instrument que és imprescindible en qualsevol Pla de protecció i millora del medi natural.

16.- La limitació genèrica de les edificacions a 300 m² de construcció, no s'ajusta ni adequa a les necessitats del món agrari. D'altra banda, implica la congelació total de bona part de les actuals masies i edificacions existents, i no permet pràcticament cap ampliació ni nova construcció.

17.- El Pla Especial no clarifica el sistema d'actuació respecte d'aquelles àrees, actualment de titularitat privada, on es grafien sòls per aparcaments, berenadors, àrees d'acampada, miradors, etc., ni preveu l'avaluació econòmica de les afectacions.

18.- El Pla incorpora limitacions al tancat de les finques que resulten absolutament inadequades pel seu normal aprofitament. Limitacions que no responen a cap motivació tècnica, essent absolutament arbitràries i contràries als usos tradicionals de les finques, que han de permetre la ramaderia extensiva i el seu tancament amb independència de la distància de les tanques a les edificacions existents.

19.- Les previsions de zones residencials o d'usos d'hostalaria, comercials, etc., en terrenys que són actualment boscosos són contràries a la Llei Forestal de Catalunya -articles 22 i concordants-, que exigeixen la classificació d'aquest sòl com a no urbanitzable, i que els vincula a l'explotació forestal sostenible o als usos agroforestals propis d'aquests espais, limitant el seu aprofitament edificatori a les instal·lacions vinculades a les referides explotacions.

20.- El Pla no s'adequa ni ajusta a la Llei 18/2001 de 31 de Desembre d'orientació agrària. Llei que preveu el reconeixement del caràcter multifuncional de les activitats agroforestals, el deure d'establir mesures de foment i l'obligació de promoure sistemes contractuals entre l'Administració i el món rural, que compensin els valors ambientals i socials d'una explotació racional i sostenible de les finques.

21.- El Pla Especial no fomenta el turisme rural, de forma compatible amb les explotacions agroforestals, quan aquest hauria d'ésser un dels objectius prioritaris del mateix, per tal d'ajudar al manteniment d'aquelles i a l'activitat dels habitants de l'espai. Ans al contrari, el Pla es basa en el foment d'un turisme devorador de nou sòl, amb creació de zones residencials quina construcció implicarà un gran impacte ambiental, o bé amb la canalització de visitants de fi de setmana, tot organitzant aparcaments, berenadors, àrees d'acampada, etc. La no previsió del turisme rural en les edificacions preexistents, com a activitat complementària, i la possibilitat d'implantar-la en construccions noves, degudament integrades a l'entorn implica una restricció indeguda i la vulneració dels drets de la pagesia i del món rural. Drets reconeguts tan a la Llei d'orientació agrària, com a la nova Llei urbanística de Catalunya.

22.- El Pla s'excedeix de les seves competències en no respectar ni les planificacions sectorials existents d'espais naturals i forestals, ni tampoc les Normes Subsidiàries de Planejament i els Plans Generals dels diferents municipis, als que hauria d'ajustar-se.

23.- En definitiva, les restriccions que s'imposen són més pròpies d'un Parc natural, i fins i tot les superen, dificultant greument l'activitat de la població, no apareixent suficientment motivades i són en bona part desproporcionades. Raó per la qual caldrà revisar-les.

24.- Tanmateix, el Pla no ha tingut en compte el dret de participació de la societat civil en la seva configuració, optant per un model de Pla de restricció i prohibició, en lloc d'apostar pel foment i la concertació.

(...)

Conclusions finals

Per tot això, a Vè. es sol.licita:

Em tingueu per presentat aquest escrit, serviu admetre'l, tingueu per personat, en temps i forma, a l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries Savassona a l'expedient de tramitació del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleríes Savassona, per formulada frontal oposició a les seves determinacions, i en mèrits del que ha quedat dit, acordeu:

1er. Adequar l'àmbit territorial del Pla Especial a fi i efecte d'excloure les zones PEIN que ja compten amb Pla Especial definitivament aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i quina gestió correspon, segons la Normativa aprovada, al Departament de Medi Ambient.

Subsidiàriament, i pel supòsit de que es mantingui l'àmbit territorial del Pla, evitar la duplicació d'Administracions amb competències de gestió sobre el mateix territori, bé incorporant a la Generalitat al Consorci gestor de l'espai o bé atribuint al Departament de Medi Ambient la gestió exclusiva sobre l'àmbit del Pla Especial inclòs al PEIN, tot ordenant esmenar el contingut dels articles 2 i 18 de la Normativa del Pla Especial, per tal d'incorporar-hi les corresponents rectificacions.

2on. Excloure de l'àmbit del Pla Especial les finques situades al municipi de Sant Julià de Vilatorta que així ho hagin demanat, per existir un compromís de l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta de respectar la voluntat dels propietaris i de la població respecte de la seva incorporació o no al territori regulat pel Pla Especial.

3er. Garantir la presència a l'òrgan gestor de l'espai, d'una representació dels propietaris forestals i dels sectors agraris i ramaders directament afectats, que asseguri l'adequada participació dels mateixos en la gestió de l'espai. A tal efecte, caldrà introduir un apartat específic a l'article 18 de la Normativa on es reculli el dret dels referits sectors a participar en l'indicat òrgan rector.

4rt. Inclogui's al Pla Especial, la concreta ubicació de la Seu del Consorci de l'espai natural, utilitzant alguna de les edificacions preexistents de valor patrimonial i arquitectònic, i promovent la seva recuperació i rehabilitació.

5è. Anul·lar les previsions del Pla Especial relatives a les zonificacions "Àrea d'usos associats al lleure "Clau AAL, en la mesura que no respecten les condicions edificatòries i els usos propis del sòl no urbanitzable, tot anul·lant el contingut de l'article 98 de la Normativa en allò que no s'ajusta a la legislació urbanística.

6è. Suprimir l'article 97 i concordants de la Normativa del Pla Especial, així com les condicions d'edificació i la pròpia delimitació de l'Àrea AAL-1 Pantà de Sau per permetre indegudament l'aparició d'un nucli turístic, per ésser contrari a la finalitat de protecció de l'espai perseguida pel propi Pla i per vulnerar el règim legal del sòl no urbanitzable.

7è. Deixar sense efecte la zonificació "Àrea de flexibilitat del perímetre urbà (Clau AFP) fixada al Pla especial i anul·lar els articles 99 a 101 de la Normativa, per preveure la futura transformació en urbanitzable d'aquestes àrees, sense necessitat de modificar el Pla Especial. Per tractar-se aquests preceptes de determinacions impròpies d'un Pla Especial de protecció i millora del medi natural.

8è. Esmenar i rectificar les Normes del Pla Especial a fi i efecte de garantir que el règim jurídic del sòl rural i en particular de les zones d'interès forestal, interès agrícola i interès agroforestal (ZFO, ZAG, ZAF), s'adeqüi als usos, aprofitaments i condicions edificatòries fixades als articles 22 de la Llei Forestal de Catalunya, 127 del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de Juliol i 47.6 de la Llei 2/2002 d'urbanisme, tot garantint que es permetran les construccions vinculades a les explotacions agràries i forestals, els habitatges relacionats amb aquelles i els usos complementaris de turisme rural previstos a l'indicat precepte.

9è. Deixar sense efecte la restricció fixada a les Normes pel que fa a la instal·lació de l'activitat d'hípica a la zona d'interès forestal ZFO per ésser una limitació singular i no justificada dels usos del sòl no urbanitzable, tot modificant a tal efecte allò que es disposa a l'article 67.1.

10è. Anul·lar i suprimir la prohibició i restriccions de l'establiment de granges de nova creació en zona forestal i agroforestal que apareix a l'article 82.2 i 61.1.13 de la Normativa.

11è. Revisar la classificació de tot el sistema viari de comunicacions (Clau 1) i demanar als Ajuntaments que indiquin els camins públics tot efectuant els Inventaris de característiques indicats a l'Al·legació Setena del present escrit, tot tornant a classificar els camins en funció de la seva titularitat pública o privada i anul·lant les Claus 1b2 i 1c per la seva manifesta ambigüitat.

12è. Garantir que tots els camins particulars o de titularitat privada i totes les pistes forestals privades, tindran una clau específica on s'indiqui clarament aquesta condició, el seu accés restringit i la prohibició del seu ús públic, tot excloent de les xarxes de passejades de l'espai, tots els camins de titularitat privada.

A tal efecte, caldrà limitar l'aplicació del contingut dels apartats 6 i 7 de l'article 34, on s'estableix l'afectació de tota la xarxa de camins a l'ús públic i la possibilitat de localitzar-hi miradors i torres de guaita, única i exclusivament als camins de titularitat pública, tot excloent expressament els camins i pistes privats, relativa a camins veïnals i de serveis i la Clau 1c.

Tot això sens perjudici de la possibilitat de subscriure convenis o acords de col·laboració amb els titulars de les pistes i camins privats, amb el consentiment dels mateixos i previ pagament de les compensacions que s'acordin, a fi i efecte d'obtenir la cessió d'ús de pistes i camins privats.

13è. Modificar el redactat de l'article 34 de la Normativa, tot introduint un nou apartat del següent contingut literal:

"Els camins rurals de titularitat privada (1b2) i els corriols de titularitat privada no seran objecte de cap regulació d'usos que institueixi (de fet o de dret) cap mena de servituds de pas o de drets de pas a favor de terceres persones (públiques o privades). L'ús d'aquests vials per part dels serveis públics de totes les Administracions haurà de ser efectuat sempre d'acord amb els titulars de les finques per les que transcorri el camí, per la qual cosa podran ser establerts els convenis corresponent, si s'escau".

 

14è. Afegir un nou apartat a l'article 65 de la Normativa, del següent redactat:

"Per a la implantació dels referits equipaments d'ús públic quan afectin terrenys de titularitat privada, es requerirà el consentiment del propietari afectat i la signatura dels corresponents convenis per a l'adquisició o cessió del sòl.

Tanmateix l'òrgan gestor haurà de comptar amb l'acord dels particulars per qualsevol actuació o activitat que es vulgui portar a terme sobre finques privades, tals com instal·lació de senyalitzacions i rètols en pistes, camins i corriols, manteniment i millora de camins, creació de rutes senyalitzades de senderisme BTT i cavalls, actuacions en basses privades, fonts, etc."

 

15è. Orientar l'acció del Consorci respecte a les àrees del Patrimoni Ecològic - paisatgístic a la cura i conservació dels mateixos, a nivell paisatgístic, biològic i natural, evitant el foment de la fragmentació de les zones més vulnerables així com limitant la seva freqüentació excessiva.

16è. Restringir els límits de L'AEP Riera Major i de Castanyadell al seu pas per la zona soleia de la finca ER homogeneïtzant la seva amplada amb la de la resta de la riera de Castanyadell, tot cenyint-se al curs d'aigua i a la zona immediata.

17è. Suprimir els aparcaments previstos als següents sectors:

    • Sant Andreu de Bancells, en la zona d'inici de la pista Bancells.
    • Camí de la Mina a Sant Llorenç dels Munts, al terme de Sant Sadurní d'Osormort.
    • Sector de la Roca del Migdia, dalt del Cingle, a Tavèrnoles.
    • Mirador de la Roca del Migdia.

18è. Modificar l'article 74 de la Normativa, ampliant fins a 450 m² les superfícies edificables i permetent construccions Annexes per facilitar la implantació de l'activitat del turisme rural vinculada a Masies existents.

19è. Eliminació de les restriccions genèriques a la construcció de tanques contingudes a l'article 78 de la Normativa, per ésser contrària als usos agroforestals i ramaders propis del sòl no urbanitzable.

20è. Preveure la rehabilitació i recuperació de l'antic nucli de Sant Romà de Sau, avui abandonat i en procés de deteriorament, ubicat a només 500 metres de l'àrea AAL-1, tot situant en aquest, els usos compatibles amb la protecció de l'espai indegudament localitzats a altres zones.

21è. Rectificar l'establiment del règim del domini públic hidràulic i de les zones de servitud, respecte dels torrents discontinus que són de domini públic, i anul·lar les restriccions als aprofitaments d'aigües que figuren a l'article 68 de la Normativa del Pla Especial per tractar-se de matèries que són competència de l'Agència Catalana de l'Aigua.

22è. Rectificar la regulació continguda a la Normativa pel que fa als aprofitaments i usos forestals, tot incorporant al Pla les esmenes següents:

    1. Deixar sense efecte el requisit de sol·licitud de llicència municipal per l'obertura de pistes de desembosc fixada a l'article 60.5.3 de la Normativa.
    2. Respectar les competències pròpies de l'Administració Forestal en matèria d'autoritzacions dels aprofitaments forestals i demés qüestions relacionades amb la seva pràctica i exercici (pistes, rompudes, planificació), sense alterar ni atribuir indegudament al Consorci o als Ajuntaments les que per Llei corresponen al Departament de Medi Ambient i al Centre de la Propietat Forestal.
    3. Adequar la regulació de les rompudes estrictament a allò que s'estableix en l'article 23 de la Llei Forestal de Catalunya, tot modificant a l'efecte l'article 84 de la Normativa del Pla Especial.
    4. Deixar sense efecte i anul·lar el contingut de la Disposició Transitòria Cinquena pel que fa al deure de revisar d'ofici en el termini de 2 anys tots els PTGMF aprovats per l'Administració forestal.
    5. Respectar les competències de l'Agència Catalana de l'Aigua i de la pròpia Administració forestal pel que fa a l'autorització de plantacions forestals temporals en zones de domini públic hidràulic o immediates a la mateixa, i respecte dels boscos de ribera.

 

23è. Fixar a la Normativa del Pla Especial la prohibició expressa de la instal·lació a tot l'espai de noves línies aèries de transport d'energia elèctrica d'Alt voltatge, així com de Parcs eòlics i grans infraestructures que malmetrien els valors naturals i paisatgístics presents al territori, així com introduir el deure d'adoptar mesures correctores de l'impacte visual i paisatgístic de les línies actualment existents i de l'Estació repetidora de telecomunicacions.

24è. Rectificar l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic i demés documentació concordant del Pla Especial a fi i efecte de que sigui inclòs en el mateix l'edificació existent al Mas Crous, independent del Mas principal i situada a uns 20 metres del mateix, així com la cisterna amb restes d'una cabana ubicada a 500 metres del primer a l'indret on existia antigament l'hort.

25è. Rectificar el Plànol I-06 i tota la resta de documentació del Pla Especial on es classifica incorrectament el Mas Crous amb la categoria "D", com a deshabitat, per tal d'atorgar-li la classificació corresponent a mas habitat "S" de segona residència.

26è. Subsanar l'error que apareix als Plànols pel que fa a la confusió dels noms entre els masos de Can Regater i Can Manel.

27è. Revisar l'Estudi Econòmic financer i garantir la inclusió al mateix, al Programa de subvencions Capítol IV, Mesures de foment de les Activitats rurals, d'unes assignacions no inferiors a 25.000.-Ptes./HA any equivalents a 150 Euros/HA any enlloc dels 72.000 Euros totals previstos pels anys 2002 a 2005.

28è. Introduir a l'Estudi econòmic financer la quantificació de les afectacions de terrenys per implantació d'infraestructures de l'espai (aparcaments, berenadors, punts d'informació, xarxa viària, seu, etc.), així com incloure la valoració de les compensacions que caldrà assignar als propietaris de finques afectats per les restriccions d'aprofitaments i usos derivades de la Normativa del Pla Especial, pel negat supòsit de que no s'estimin les presents al·legacions i es mantinguin aquestes limitacions.

29è. Esmenar tota la documentació integrant del Pla Especial a fi i efecte de garantir que el mateix s'adequa, s'ajusta i respecte les previsions de la planificació sectorial en matèria d'espais naturals (PEIN, Pla Especial de delimitació definitiva Guilleries Collsacabra i planificacions forestals i hidrològiques) i en matèria d'aprofitaments forestals, així com les determinacions de les Normes Subsidiàries de Planejament i els Plans Generals dels municipis afectats.

30è. Prorrogar, en un nou termini de 2 mesos, l'exposició al públic del Pla Especial i obrir una ronda de converses per escoltar les concretes peticions dels sectors, Entitats, Associacions i població directament afectada i per fomentar la participació ciutadana.

31è. Tenir per formulada l'Alternativa al present Pla Especial que s'efectua a les al·legacions números 20 i 21 i adoptar un nou enfocament de la política ambiental i del Pla, on s'opti per reduir i minimitzar les mesures d'intervenció, policia i restricció, per tal de substituir-les per mesures de foment, ajut i promoció d'acords voluntaris. I on la imposició administrativa unilateral es substitueixi per l'ús de sistemes contractuals, fórmules de contractes de custòdia del territori, acords de gestió sostenible i convenis pactats, on els titulars de finques i activitats puguin adherir-se a les limitacions del seus aprofitaments, i a cedir usos a canvi de contraprestacions lliurament pactades.

 
<--- tornar a portada
   
   
Pàgina administrada per vilanovadesau.com el març de 1999.
Podeu enviar missatges i opinions a guilleries@osona.com