|
Aquest és un resum de les
al-legacions presentades el 13 de maig de 2002 per l'Associació
de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona al projecte del Pla
Especial durant el període d'informació pública.
Aquest resum inclou els "Motius d'oposició"
i les peticions explícites referides a cada un dels punts
al.legats. També podeu baixar-vos el text
complet de les al.legacions, d'una extensió de 40 pàgines
(181 Kb).
Motius
d'oposició al Pla Especial sotmès a informació
pública
Els motius que assisteixen a l'Associació
de Propietaris Forestals Guilleries Savassona i a tots els seus
membres, per oposar-se a l'aprovació del Pla Especial de protecció
i millora de l'espai natural abans indicat, són, entre d'altres,
els següents:
1.- L'àmbit territorial de l'indicat
Pla, promogut per la Diputació de Barcelona i pel Consorci d'Administracions
Locals constituït a l'efecte, es superposa als espais PEIN Guilleries,
Savassona i Collsacabra, i sembla implicar la duplicació de controls
administratius sobre l'espai, així com la utilització de competències
pròpies del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Departament
de Medi Ambient. De manera que amb caràcter previ a atorgar l'aprovació
definitiva, caldrà clarificar entre les diferents Administracions
Públiques amb competències en la matèria, l'abast territorial i
competencial de cadascuna, adoptant els mecanismes de coordinació
administrativa adients.
2.- El Pla Especial de protecció
i millora de l'espai natural Guilleries Savassona inclou entre les
seves determinacions, aspectes que estan interdictats a aquesta
figura del planejament, com ho són preveure zones de desenvolupament
urbanístic, zones residencials i àrees amb usos propis del sòl urbanitzable
com és el cas de les anomenades Àrees d'usos associats al lleure
(Clau AAL) i en particular de l'Àrea AAL1 Pantà de Sau, o de les
Àrees de permeabilització del perímetre urbà Clau AFP. El Pla Especial
únicament pot entrar a regular el sòl no urbanitzable, atribuint-li
usos propis d'aquest tipus de sòl, essent la resta de previsions
que afecten a les Claus AAL 1 i a la Clau AFP total i absolutament
il·legals.
3.- El Pla Especial de protecció
i millora de l'espai natural Guilleries Savassona vulnera el principi
d'igualtat, és absolutament discriminador i injust, i infringeix
el principi d'equitat, en establir extraordinàries limitacions pel
que fa a l'ús del sòl no urbanitzable en determinats indrets i finques,
i, en canvi, en preveure, per altres zones, creixements urbanístics,
usos residencials, comercials, lúdics, recreatius, l'hosteleria,
o càmpings, absolutament incompatibles amb l'adequada preservació
de l'espai natural.
4.- El Pla Especial vulnera els
articles 45, 33 i concordants de la Constitució Espanyola, en no
establir els mecanismes econòmics específics per indemnitzar les
limitacions que imposa, i en no fixar els mitjans de solidaritat
col·lectiva que permetin compensar les restriccions d'usos i aprofitaments
que imposa a determinats sectors de sòl no urbanitzable.
5.- El Pla Especial no conté un
Estudi econòmic financer degudament dotat on figuri l'avaluació
de les càrregues i costos que el mateix comportarà, l'assignació
de recursos adequats pel foment del medi rural, ni la previsió de
les fonts de finançament que s'utilitzaran per l'execució del Pla
i del conjunt de les seves determinacions. Les previsions econòmiques,
fixades a l'Estudi, pel Capítol IV corresponent a Foment d'Activitats
rurals, de 72.000 Euros/any, resulten absolutament ridícules i insuficients
per desenvolupar qualsevol Política ambiental.
6.- El Pla Especial no preveu,
-amb directa incompliment dels compromisos adoptats pel President
de la Diputació de Barcelona-, el lloc on s'ubicarà la Seu del Consorci,
que havia de canviar-se d'ubicació en haver-se renunciat en compromís
públic i davant d'un nombrós grup de representants de l'Associació
i del Consorci Forestal de Catalunya, la renúncia a construir-la
en el nucli urbà de Vilanova de Sau i amb front al conjunt romànic
de l'església i la Rectoria d'aquella població.
7.- El Pla grafia indegudament
com a públics bona part de la xarxa de pistes forestals, de servituds
de pas, accessos i camins privats existents a l'espai natural Guilleries-Savassona.
I no preveu cap mena d'indemnització per la creació de servituds
de pas forçoses o per l'adquisició d'aquests camins i pistes privades.
Alhora que es crea una Clau pel que fa a l'anomenada "xarxa veïnal"
o "vies de servei" Clau 1b2 que forma part de la "xarxa de passejades",
que afecta indegudament pistes forestals i camins de titularitat
privada a l'ús públic.
8.- El Pla Especial no respecte
els aprofitaments edificatoris propis del sòl no urbanitzable vinculats
als usos i a les explotacions agràries i forestals, restringint
de forma indeguda el règim previst a l'actual Legislació urbanística
i forestal. Règim que permet les construccions pròpies del medi
rural vinculades a les explotacions, els habitatges unifamiliars
aïllats i les edificacions destinades a turisme rural i complementàries
de l'activitat principal. En fer-ho es limiten els drets reconeguts
pels articles 22.5 de la Llei Forestal, 127 del Decret Legislatiu
1/90 i 47.6 de la Llei 2/2002, i, en canvi, no s'atorga cap compensació.
9.- La prohibició d'instal·lació
de granges en bona part de l'espai és una restricció desproporcionada,
quina imposició hauria de fomentar-se i garantir-se també l'adequada
compensació.
10.- El Pla Especial disposa indegudament
com a xarxa veïnal i de serveis de l'espai i per usos de passejades
d'un gran nombre de camins de titularitat privada i de pistes forestals
particulars, sense respectar aquesta condició, sense obtenir prèviament
el consentiment per part dels seus propietaris i sense compensar
les hipotètiques cessions d'ús que haurien de subscriure's.
11.- El Pla pretén alterar, indegudament,
els drets legítims dels propietaris forestals a l'explotació de
les seves finques, i fins i tot drets adquirits i consolidats mitjançant
l'aprovació dels Plans tècnics de gestió i millora forestal de finques,
degudament aprovats per l'Administració Forestal. El deure de revisar
en termini de 2 anys tots els PTGMF per tal d'adequar-los a les
prescripcions del Pla Especial és manifestament contrari a dret.
12.- El Pla no preveu indemnitzar
les limitacions, prohibicions de plantar espècies forestals de creixement
ràpid o de practicar rompudes, que s'imposen al mateix, malgrat
afectar l'Estatut jurídic de la propietat forestal, i tractar-se
de restriccions singulars al contingut normal del dret de propietat
i a l'ús natural del sòl forestal.
13.- El Pla exigeix, indegudament,
el deure de sol·licitar llicència municipal per l'execució de pistes
de desembosc o per altres aprofitaments forestals. Essent aquesta
una competència pròpia del Departament de Medi Ambient, de l'Administració
forestal, i en concret, del Centre de la Propietat Forestal.
14.- La prohibició de la instal·lació
a finques forestals de l'activitat d'hípica, és manifestament contrària
a Dret i fins i tot contrària a la lògica i al sentit comú, així
com una restricció singular que, per l'improbable cas de mantenir-se,
hauria de comportar indemnitzacions. Sens dubte, la hípica, i els
passejos a cavall són un ús propi del sòl no urbanitzable, que hauria
de fomentar-se en l'espai Guilleries Savassona, i quina prohibició
a totes les àrees classificades com a ZFO (Zona d'interès forestal)
ha d'ésser eliminada.
15.- El Pla Especial no preveu
en forma adequada l'establiment obligatori de mesures de foment,
subvenció i ajut per la planificació forestal i per la gestió forestal
sostenible, o pel manteniment dels usos agroforestals de l'espai,
instrument que és imprescindible en qualsevol Pla de protecció i
millora del medi natural.
16.- La limitació genèrica de les
edificacions a 300 m² de construcció, no s'ajusta ni adequa a les
necessitats del món agrari. D'altra banda, implica la congelació
total de bona part de les actuals masies i edificacions existents,
i no permet pràcticament cap ampliació ni nova construcció.
17.- El Pla Especial no clarifica
el sistema d'actuació respecte d'aquelles àrees, actualment de titularitat
privada, on es grafien sòls per aparcaments, berenadors, àrees d'acampada,
miradors, etc., ni preveu l'avaluació econòmica de les afectacions.
18.- El Pla incorpora limitacions
al tancat de les finques que resulten absolutament inadequades pel
seu normal aprofitament. Limitacions que no responen a cap motivació
tècnica, essent absolutament arbitràries i contràries als usos tradicionals
de les finques, que han de permetre la ramaderia extensiva i el
seu tancament amb independència de la distància de les tanques a
les edificacions existents.
19.- Les previsions de zones residencials
o d'usos d'hostalaria, comercials, etc., en terrenys que són actualment
boscosos són contràries a la Llei Forestal de Catalunya -articles
22 i concordants-, que exigeixen la classificació d'aquest sòl com
a no urbanitzable, i que els vincula a l'explotació forestal sostenible
o als usos agroforestals propis d'aquests espais, limitant el seu
aprofitament edificatori a les instal·lacions vinculades a les referides
explotacions.
20.- El Pla no s'adequa ni ajusta
a la Llei 18/2001 de 31 de Desembre d'orientació agrària. Llei que
preveu el reconeixement del caràcter multifuncional de les activitats
agroforestals, el deure d'establir mesures de foment i l'obligació
de promoure sistemes contractuals entre l'Administració i el món
rural, que compensin els valors ambientals i socials d'una explotació
racional i sostenible de les finques.
21.- El Pla Especial no fomenta
el turisme rural, de forma compatible amb les explotacions agroforestals,
quan aquest hauria d'ésser un dels objectius prioritaris del mateix,
per tal d'ajudar al manteniment d'aquelles i a l'activitat dels
habitants de l'espai. Ans al contrari, el Pla es basa en el foment
d'un turisme devorador de nou sòl, amb creació de zones residencials
quina construcció implicarà un gran impacte ambiental, o bé amb
la canalització de visitants de fi de setmana, tot organitzant aparcaments,
berenadors, àrees d'acampada, etc. La no previsió del turisme rural
en les edificacions preexistents, com a activitat complementària,
i la possibilitat d'implantar-la en construccions noves, degudament
integrades a l'entorn implica una restricció indeguda i la vulneració
dels drets de la pagesia i del món rural. Drets reconeguts tan a
la Llei d'orientació agrària, com a la nova Llei urbanística de
Catalunya.
22.- El Pla s'excedeix de les seves
competències en no respectar ni les planificacions sectorials existents
d'espais naturals i forestals, ni tampoc les Normes Subsidiàries
de Planejament i els Plans Generals dels diferents municipis, als
que hauria d'ajustar-se.
23.- En definitiva, les restriccions
que s'imposen són més pròpies d'un Parc natural, i fins i tot les
superen, dificultant greument l'activitat de la població, no apareixent
suficientment motivades i són en bona part desproporcionades. Raó
per la qual caldrà revisar-les.
24.- Tanmateix, el Pla no ha tingut
en compte el dret de participació de la societat civil en la seva
configuració, optant per un model de Pla de restricció i prohibició,
en lloc d'apostar pel foment i la concertació.
(...)
Conclusions finals
Per tot això, a Vè.
es sol.licita:
Em tingueu per presentat
aquest escrit, serviu admetre'l, tingueu per personat, en temps
i forma, a l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries
Savassona a l'expedient de tramitació del Pla Especial de
protecció i millora de l'espai natural Guilleríes
Savassona, per formulada frontal oposició a les seves determinacions,
i en mèrits del que ha quedat dit, acordeu:
1er. Adequar l'àmbit
territorial del Pla Especial a fi i efecte d'excloure les zones
PEIN que ja compten amb Pla Especial definitivament aprovat pel
Govern de la Generalitat de Catalunya i quina gestió correspon,
segons la Normativa aprovada, al Departament de Medi Ambient.
Subsidiàriament,
i pel supòsit de que es mantingui l'àmbit territorial
del Pla, evitar la duplicació d'Administracions amb competències
de gestió sobre el mateix territori, bé incorporant
a la Generalitat al Consorci gestor de l'espai o bé atribuint
al Departament de Medi Ambient la gestió exclusiva sobre
l'àmbit del Pla Especial inclòs al PEIN, tot ordenant
esmenar el contingut dels articles 2 i 18 de la Normativa del Pla
Especial, per tal d'incorporar-hi les corresponents rectificacions.
2on. Excloure
de l'àmbit del Pla Especial les finques situades al municipi
de Sant Julià de Vilatorta que així ho hagin demanat,
per existir un compromís de l'Ajuntament de Sant Julià
de Vilatorta de respectar la voluntat dels propietaris i de la població
respecte de la seva incorporació o no al territori regulat
pel Pla Especial.
3er. Garantir
la presència a l'òrgan gestor de l'espai, d'una representació
dels propietaris forestals i dels sectors agraris i ramaders directament
afectats, que asseguri l'adequada participació dels mateixos
en la gestió de l'espai. A tal efecte, caldrà
introduir un apartat específic a l'article 18 de la Normativa
on es reculli el dret dels referits sectors a participar en l'indicat
òrgan rector.
4rt. Inclogui's al
Pla Especial, la concreta ubicació de la Seu del Consorci
de l'espai natural, utilitzant alguna de les edificacions preexistents
de valor patrimonial i arquitectònic, i promovent la seva
recuperació i rehabilitació.
5è. Anul·lar
les previsions del Pla Especial relatives a les zonificacions "Àrea
d'usos associats al lleure "Clau AAL, en la mesura que no respecten
les condicions edificatòries i els usos propis del sòl
no urbanitzable, tot anul·lant el contingut de l'article 98 de la
Normativa en allò que no s'ajusta a la legislació
urbanística.
6è. Suprimir
l'article 97 i concordants de la Normativa del Pla Especial, així
com les condicions d'edificació i la pròpia delimitació
de l'Àrea AAL-1 Pantà de Sau per permetre indegudament
l'aparició d'un nucli turístic, per ésser contrari
a la finalitat de protecció de l'espai perseguida pel propi
Pla i per vulnerar el règim legal del sòl no urbanitzable.
7è. Deixar
sense efecte la zonificació "Àrea de flexibilitat
del perímetre urbà (Clau AFP) fixada al Pla especial
i anul·lar els articles 99 a 101 de la Normativa, per preveure la
futura transformació en urbanitzable d'aquestes àrees,
sense necessitat de modificar el Pla Especial. Per tractar-se aquests
preceptes de determinacions impròpies d'un Pla Especial de
protecció i millora del medi natural.
8è. Esmenar
i rectificar les Normes del Pla Especial a fi i efecte de garantir
que el règim jurídic del sòl rural i en particular
de les zones d'interès forestal, interès agrícola
i interès agroforestal (ZFO, ZAG, ZAF), s'adeqüi als
usos, aprofitaments i condicions edificatòries fixades als
articles 22 de la Llei Forestal de Catalunya, 127 del Decret Legislatiu
1/90 de 12 de Juliol i 47.6 de la Llei 2/2002 d'urbanisme, tot garantint
que es permetran les construccions vinculades a les explotacions
agràries i forestals, els habitatges relacionats amb aquelles
i els usos complementaris de turisme rural previstos a l'indicat
precepte.
9è. Deixar
sense efecte la restricció fixada a les Normes pel que fa
a la instal·lació de l'activitat d'hípica a la zona
d'interès forestal ZFO per ésser una limitació
singular i no justificada dels usos del sòl no urbanitzable,
tot modificant a tal efecte allò que es disposa a l'article
67.1.
10è. Anul·lar
i suprimir la prohibició i restriccions de l'establiment
de granges de nova creació en zona forestal i agroforestal
que apareix a l'article 82.2 i 61.1.13 de la Normativa.
11è. Revisar
la classificació de tot el sistema viari de comunicacions
(Clau 1) i demanar als Ajuntaments que indiquin els camins públics
tot efectuant els Inventaris de característiques indicats
a l'Al·legació Setena del present escrit, tot tornant a classificar
els camins en funció de la seva titularitat pública
o privada i anul·lant les Claus 1b2 i 1c per la seva manifesta ambigüitat.
12è. Garantir
que tots els camins particulars o de titularitat privada i totes
les pistes forestals privades, tindran una clau específica
on s'indiqui clarament aquesta condició, el seu accés
restringit i la prohibició del seu ús públic,
tot excloent de les xarxes de passejades de l'espai, tots els camins
de titularitat privada.
A tal efecte, caldrà
limitar l'aplicació del contingut dels apartats 6 i 7 de
l'article 34, on s'estableix l'afectació de tota la xarxa
de camins a l'ús públic i la possibilitat de localitzar-hi
miradors i torres de guaita, única i exclusivament als camins
de titularitat pública, tot excloent expressament els camins
i pistes privats, relativa a camins veïnals i de serveis i
la Clau 1c.
Tot això sens
perjudici de la possibilitat de subscriure convenis o acords de
col·laboració amb els titulars de les pistes i camins privats,
amb el consentiment dels mateixos i previ pagament de les compensacions
que s'acordin, a fi i efecte d'obtenir la cessió d'ús
de pistes i camins privats.
13è. Modificar
el redactat de l'article 34 de la Normativa, tot introduint un nou
apartat del següent contingut literal:
"Els camins
rurals de titularitat privada (1b2) i els corriols de titularitat
privada no seran objecte de cap regulació d'usos
que institueixi (de fet o de dret) cap mena de servituds
de pas o de drets de pas a favor de terceres persones (públiques
o privades). L'ús d'aquests vials per part dels serveis
públics de totes les Administracions haurà
de ser efectuat sempre d'acord amb els titulars de les finques
per les que transcorri el camí, per la qual cosa
podran ser establerts els convenis corresponent, si s'escau".
14è. Afegir
un nou apartat a l'article 65 de la Normativa, del següent
redactat:
"Per a la implantació
dels referits equipaments d'ús públic quan
afectin terrenys de titularitat privada, es requerirà
el consentiment del propietari afectat i la signatura dels
corresponents convenis per a l'adquisició o cessió
del sòl.
Tanmateix l'òrgan
gestor haurà de comptar amb l'acord dels particulars
per qualsevol actuació o activitat que es vulgui
portar a terme sobre finques privades, tals com instal·lació
de senyalitzacions i rètols en pistes, camins i corriols,
manteniment i millora de camins, creació de rutes
senyalitzades de senderisme BTT i cavalls, actuacions en
basses privades, fonts, etc."
15è. Orientar
l'acció del Consorci respecte a les àrees del Patrimoni
Ecològic - paisatgístic a la cura i conservació
dels mateixos, a nivell paisatgístic, biològic i natural,
evitant el foment de la fragmentació de les zones més
vulnerables així com limitant la seva freqüentació
excessiva.
16è. Restringir
els límits de L'AEP Riera Major i de Castanyadell al seu
pas per la zona soleia de la finca ER homogeneïtzant la seva
amplada amb la de la resta de la riera de Castanyadell, tot cenyint-se
al curs d'aigua i a la zona immediata.
17è. Suprimir
els aparcaments previstos als següents sectors:
- Sant Andreu de Bancells, en la zona d'inici
de la pista Bancells.
- Camí de la Mina a Sant Llorenç
dels Munts, al terme de Sant Sadurní d'Osormort.
- Sector de la Roca del Migdia, dalt del
Cingle, a Tavèrnoles.
- Mirador de la Roca del Migdia.
18è. Modificar
l'article 74 de la Normativa, ampliant fins a 450 m² les superfícies
edificables i permetent construccions Annexes per facilitar la implantació
de l'activitat del turisme rural vinculada a Masies existents.
19è. Eliminació
de les restriccions genèriques a la construcció de
tanques contingudes a l'article 78 de la Normativa, per ésser
contrària als usos agroforestals i ramaders propis del sòl
no urbanitzable.
20è. Preveure
la rehabilitació i recuperació de l'antic nucli de
Sant Romà de Sau, avui abandonat i en procés de deteriorament,
ubicat a només 500 metres de l'àrea AAL-1, tot situant
en aquest, els usos compatibles amb la protecció de l'espai
indegudament localitzats a altres zones.
21è. Rectificar
l'establiment del règim del domini públic hidràulic
i de les zones de servitud, respecte dels torrents discontinus que
són de domini públic, i anul·lar les restriccions
als aprofitaments d'aigües que figuren a l'article 68 de la
Normativa del Pla Especial per tractar-se de matèries que
són competència de l'Agència Catalana de l'Aigua.
22è. Rectificar
la regulació continguda a la Normativa pel que fa als aprofitaments
i usos forestals, tot incorporant al Pla les esmenes següents:
- Deixar sense efecte el requisit de sol·licitud
de llicència municipal per l'obertura de pistes de desembosc
fixada a l'article 60.5.3 de la Normativa.
- Respectar les competències pròpies
de l'Administració Forestal en matèria d'autoritzacions
dels aprofitaments forestals i demés qüestions relacionades
amb la seva pràctica i exercici (pistes, rompudes, planificació),
sense alterar ni atribuir indegudament al Consorci o als Ajuntaments
les que per Llei corresponen al Departament de Medi Ambient
i al Centre de la Propietat Forestal.
- Adequar la regulació de les rompudes
estrictament a allò que s'estableix en l'article 23 de
la Llei Forestal de Catalunya, tot modificant a l'efecte l'article
84 de la Normativa del Pla Especial.
- Deixar sense efecte i anul·lar el contingut
de la Disposició Transitòria Cinquena pel que
fa al deure de revisar d'ofici en el termini de 2 anys tots
els PTGMF aprovats per l'Administració forestal.
- Respectar les competències de l'Agència
Catalana de l'Aigua i de la pròpia Administració
forestal pel que fa a l'autorització de plantacions forestals
temporals en zones de domini públic hidràulic
o immediates a la mateixa, i respecte dels boscos de ribera.
23è. Fixar
a la Normativa del Pla Especial la prohibició expressa de
la instal·lació a tot l'espai de noves línies aèries
de transport d'energia elèctrica d'Alt voltatge, així
com de Parcs eòlics i grans infraestructures que malmetrien
els valors naturals i paisatgístics presents al territori,
així com introduir el deure d'adoptar mesures correctores
de l'impacte visual i paisatgístic de les línies actualment
existents i de l'Estació repetidora de telecomunicacions.
24è. Rectificar
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic i demés documentació
concordant del Pla Especial a fi i efecte de que sigui inclòs
en el mateix l'edificació existent al Mas Crous, independent
del Mas principal i situada a uns 20 metres del mateix, així
com la cisterna amb restes d'una cabana ubicada a 500 metres del
primer a l'indret on existia antigament l'hort.
25è. Rectificar
el Plànol I-06 i tota la resta de documentació del
Pla Especial on es classifica incorrectament el Mas Crous amb la
categoria "D", com a deshabitat, per tal d'atorgar-li
la classificació corresponent a mas habitat "S"
de segona residència.
26è. Subsanar
l'error que apareix als Plànols pel que fa a la confusió
dels noms entre els masos de Can Regater i Can Manel.
27è. Revisar
l'Estudi Econòmic financer i garantir la inclusió
al mateix, al Programa de subvencions Capítol IV, Mesures
de foment de les Activitats rurals, d'unes assignacions no inferiors
a 25.000.-Ptes./HA any equivalents a 150 Euros/HA any enlloc dels
72.000 Euros totals previstos pels anys 2002 a 2005.
28è. Introduir
a l'Estudi econòmic financer la quantificació de les
afectacions de terrenys per implantació d'infraestructures
de l'espai (aparcaments, berenadors, punts d'informació,
xarxa viària, seu, etc.), així com incloure la valoració
de les compensacions que caldrà assignar als propietaris
de finques afectats per les restriccions d'aprofitaments i usos
derivades de la Normativa del Pla Especial, pel negat supòsit
de que no s'estimin les presents al·legacions i es mantinguin aquestes
limitacions.
29è. Esmenar
tota la documentació integrant del Pla Especial a fi i efecte
de garantir que el mateix s'adequa, s'ajusta i respecte les previsions
de la planificació sectorial en matèria d'espais naturals
(PEIN, Pla Especial de delimitació definitiva Guilleries
Collsacabra i planificacions forestals i hidrològiques) i
en matèria d'aprofitaments forestals, així com les
determinacions de les Normes Subsidiàries de Planejament
i els Plans Generals dels municipis afectats.
30è. Prorrogar,
en un nou termini de 2 mesos, l'exposició al públic
del Pla Especial i obrir una ronda de converses per escoltar les
concretes peticions dels sectors, Entitats, Associacions i població
directament afectada i per fomentar la participació ciutadana.
31è. Tenir
per formulada l'Alternativa al present Pla Especial que s'efectua
a les al·legacions números 20 i 21 i adoptar un nou enfocament
de la política ambiental i del Pla, on s'opti per reduir
i minimitzar les mesures d'intervenció, policia i restricció,
per tal de substituir-les per mesures de foment, ajut i promoció
d'acords voluntaris. I on la imposició administrativa unilateral
es substitueixi per l'ús de sistemes contractuals, fórmules
de contractes de custòdia del territori, acords de gestió
sostenible i convenis pactats, on els titulars de finques i activitats
puguin adherir-se a les limitacions del seus aprofitaments, i a
cedir usos a canvi de contraprestacions lliurament pactades.
|