Aquest és el text íntegre de les al-legacions presentades el 13 de maig de 2002 per l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona al projecte del Pla Especial durant el període d'informació pública.

SENYOR

EN JOAQUIM RIERA i MASGRAU, actuant en la seva condició de President de l'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS GUILLERIES SAVASSONA; Entitat inscrita al Registre d'Entitats i Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i que representa majoritàriament els interessos del sector agroforestal d'aquest espai; compareix i com millor procedeixi en Dret, DIU:

Que mitjançant el present escrit es persona en el tràmit d'informació pública del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural de les Guilleries Savassona aprovat inicialment mitjançant acord publicat al Butlletí Oficial de la província de Barcelona el 12 de Març de 2002, i fent ús del dret atorgat a l'article 60.3 del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de Juliol, passa a formalitzar la frontal oposició de l'Associació de Propietaris Forestals de les Guilleries Savassona al referit Pla, tot fonamentant-se en les següents

A L · L E G A C I O N S

Prèvia: LEGITIMACIÓ.

L'Associació de Propietaris Forestals de l'espai Guilleries Savassona està directament legitimada per ésser part en el present expedient i per formalitzar les seves al·legacions. Legitimació que és doble, i que deriva, no tan sols de veure's especial i singularment afectada per les determinacions del Pla Especial ara en exposició al públic, sinó també per ésser una Entitat que representa majoritàriament els interessos col·lectius del sector forestal de l'espai Guilleries Savassona. Associació que, a més, aplega i representa prop del 75% de la superfície forestal de titularitat privada que constitueix l'àmbit territorial del Pla Especial abans referit.

D'altra banda, en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, l'acció és pública, de manera que qualsevol Entitat, ciutadà, persona física o jurídica està legitimat per participar en els tràmits d'aprovació dels instruments de planejament urbanístic.

Els motius que assisteixen a l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries Savassona i a tots els seus membres, per oposar-se a l'aprovació del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural abans indicat, són, entre d'altres, els següents:

1.- L'àmbit territorial de l'indicat Pla, promogut per la Diputació de Barcelona i pel Consorci d'Administracions Locals constituït a l'efecte, es superposa als espais PEIN Guilleries, Savassona i Collsacabra, i sembla implicar la duplicació de controls administratius sobre l'espai, així com la utilització de competències pròpies del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Medi Ambient. De manera que amb caràcter previ a atorgar l'aprovació definitiva, caldrà clarificar entre les diferents Administracions Públiques amb competències en la matèria, l'abast territorial i competencial de cadascuna, adoptant els mecanismes de coordinació administrativa adients.

2.- El Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries Savassona inclou entre les seves determinacions, aspectes que estan interdictats a aquesta figura del planejament, com ho són preveure zones de desenvolupament urbanístic, zones residencials i àrees amb usos propis del sòl urbanitzable com és el cas de les anomenades Àrees d'usos associats al lleure (Clau AAL) i en particular de l'Àrea AAL1 Pantà de Sau, o de les Àrees de permeabilització del perímetre urbà Clau AFP. El Pla Especial únicament pot entrar a regular el sòl no urbanitzable, atribuint-li usos propis d'aquest tipus de sòl, essent la resta de previsions que afecten a les Claus AAL 1 i a la Clau AFP total i absolutament il·legals.

3.- El Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries Savassona vulnera el principi d'igualtat, és absolutament discriminador i injust, i infringeix el principi d'equitat, en establir extraordinàries limitacions pel que fa a l'ús del sòl no urbanitzable en determinats indrets i finques, i, en canvi, en preveure, per altres zones, creixements urbanístics, usos residencials, comercials, lúdics, recreatius, l'hosteleria, o càmpings, absolutament incompatibles amb l'adequada preservació de l'espai natural.

4.- El Pla Especial vulnera els articles 45, 33 i concordants de la Constitució Espanyola, en no establir els mecanismes econòmics específics per indemnitzar les limitacions que imposa, i en no fixar els mitjans de solidaritat col·lectiva que permetin compensar les restriccions d'usos i aprofitaments que imposa a determinats sectors de sòl no urbanitzable.

5.- El Pla Especial no conté un Estudi econòmic financer degudament dotat on figuri l'avaluació de les càrregues i costos que el mateix comportarà, l'assignació de recursos adequats pel foment del medi rural, ni la previsió de les fonts de finançament que s'utilitzaran per l'execució del Pla i del conjunt de les seves determinacions. Les previsions econòmiques, fixades a l'Estudi, pel Capítol IV corresponent a Foment d'Activitats rurals, de 72.000 Euros/any, resulten absolutament ridícules i insuficients per desenvolupar qualsevol Política ambiental.

6.- El Pla Especial no preveu, -amb directa incompliment dels compromisos adoptats pel President de la Diputació de Barcelona-, el lloc on s'ubicarà la Seu del Consorci, que havia de canviar-se d'ubicació en haver-se renunciat en compromís públic i davant d'un nombrós grup de representants de l'Associació i del Consorci Forestal de Catalunya, la renúncia a construir-la en el nucli urbà de Vilanova de Sau i amb front al conjunt romànic de l'església i la Rectoria d'aquella població.

7.- El Pla grafia indegudament com a públics bona part de la xarxa de pistes forestals, de servituds de pas, accessos i camins privats existents a l'espai natural Guilleries-Savassona. I no preveu cap mena d'indemnització per la creació de servituds de pas forçoses o per l'adquisició d'aquests camins i pistes privades. Alhora que es crea una Clau pel que fa a l'anomenada "xarxa veïnal" o "vies de servei" Clau 1b2 que forma part de la "xarxa de passejades", que afecta indegudament pistes forestals i camins de titularitat privada a l'ús públic.

8.- El Pla Especial no respecte els aprofitaments edificatoris propis del sòl no urbanitzable vinculats als usos i a les explotacions agràries i forestals, restringint de forma indeguda el règim previst a l'actual Legislació urbanística i forestal. Règim que permet les construccions pròpies del medi rural vinculades a les explotacions, els habitatges unifamiliars aïllats i les edificacions destinades a turisme rural i complementàries de l'activitat principal. En fer-ho es limiten els drets reconeguts pels articles 22.5 de la Llei Forestal, 127 del Decret Legislatiu 1/90 i 47.6 de la Llei 2/2002, i, en canvi, no s'atorga cap compensació.

9.- La prohibició d'instal·lació de granges en bona part de l'espai és una restricció desproporcionada, quina imposició hauria de fomentar-se i garantir-se també l'adequada compensació.

10.- El Pla Especial disposa indegudament com a xarxa veïnal i de serveis de l'espai i per usos de passejades d'un gran nombre de camins de titularitat privada i de pistes forestals particulars, sense respectar aquesta condició, sense obtenir prèviament el consentiment per part dels seus propietaris i sense compensar les hipotètiques cessions d'ús que haurien de subscriure's.

11.- El Pla pretén alterar, indegudament, els drets legítims dels propietaris forestals a l'explotació de les seves finques, i fins i tot drets adquirits i consolidats mitjançant l'aprovació dels Plans tècnics de gestió i millora forestal de finques, degudament aprovats per l'Administració Forestal. El deure de revisar en termini de 2 anys tots els PTGMF per tal d'adequar-los a les prescripcions del Pla Especial és manifestament contrari a dret.

12.- El Pla no preveu indemnitzar les limitacions, prohibicions de plantar espècies forestals de creixement ràpid o de practicar rompudes, que s'imposen al mateix, malgrat afectar l'Estatut jurídic de la propietat forestal, i tractar-se de restriccions singulars al contingut normal del dret de propietat i a l'ús natural del sòl forestal.

13.- El Pla exigeix, indegudament, el deure de sol·licitar llicència municipal per l'execució de pistes de desembosc o per altres aprofitaments forestals. Essent aquesta una competència pròpia del Departament de Medi Ambient, de l'Administració forestal, i en concret, del Centre de la Propietat Forestal.

14.- La prohibició de la instal·lació a finques forestals de l'activitat d'hípica, és manifestament contrària a Dret i fins i tot contrària a la lògica i al sentit comú, així com una restricció singular que, per l'improbable cas de mantenir-se, hauria de comportar indemnitzacions. Sens dubte, la hípica, i els passejos a cavall són un ús propi del sòl no urbanitzable, que hauria de fomentar-se en l'espai Guilleries Savassona, i quina prohibició a totes les àrees classificades com a ZFO (Zona d'interès forestal) ha d'ésser eliminada.

15.- El Pla Especial no preveu en forma adequada l'establiment obligatori de mesures de foment, subvenció i ajut per la planificació forestal i per la gestió forestal sostenible, o pel manteniment dels usos agroforestals de l'espai, instrument que és imprescindible en qualsevol Pla de protecció i millora del medi natural.

16.- La limitació genèrica de les edificacions a 300 m² de construcció, no s'ajusta ni adequa a les necessitats del món agrari. D'altra banda, implica la congelació total de bona part de les actuals masies i edificacions existents, i no permet pràcticament cap ampliació ni nova construcció.

17.- El Pla Especial no clarifica el sistema d'actuació respecte d'aquelles àrees, actualment de titularitat privada, on es grafien sòls per aparcaments, berenadors, àrees d'acampada, miradors, etc., ni preveu l'avaluació econòmica de les afectacions.

18.- El Pla incorpora limitacions al tancat de les finques que resulten absolutament inadequades pel seu normal aprofitament. Limitacions que no responen a cap motivació tècnica, essent absolutament arbitràries i contràries als usos tradicionals de les finques, que han de permetre la ramaderia extensiva i el seu tancament amb independència de la distància de les tanques a les edificacions existents.

19.- Les previsions de zones residencials o d'usos d'hostalaria, comercials, etc., en terrenys que són actualment boscosos són contràries a la Llei Forestal de Catalunya -articles 22 i concordants-, que exigeixen la classificació d'aquest sòl com a no urbanitzable, i que els vincula a l'explotació forestal sostenible o als usos agroforestals propis d'aquests espais, limitant el seu aprofitament edificatori a les instal·lacions vinculades a les referides explotacions.

20.- El Pla no s'adequa ni ajusta a la Llei 18/2001 de 31 de Desembre d'orientació agrària. Llei que preveu el reconeixement del caràcter multifuncional de les activitats agroforestals, el deure d'establir mesures de foment i l'obligació de promoure sistemes contractuals entre l'Administració i el món rural, que compensin els valors ambientals i socials d'una explotació racional i sostenible de les finques.

21.- El Pla Especial no fomenta el turisme rural, de forma compatible amb les explotacions agroforestals, quan aquest hauria d'ésser un dels objectius prioritaris del mateix, per tal d'ajudar al manteniment d'aquelles i a l'activitat dels habitants de l'espai. Ans al contrari, el Pla es basa en el foment d'un turisme devorador de nou sòl, amb creació de zones residencials quina construcció implicarà un gran impacte ambiental, o bé amb la canalització de visitants de fi de setmana, tot organitzant aparcaments, berenadors, àrees d'acampada, etc.

La no previsió del turisme rural en les edificacions preexistents, com a activitat complementària, i la possibilitat d'implantar-la en construccions noves, degudament integrades a l'entorn implica una restricció indeguda i la vulneració dels drets de la pagesia i del món rural. Drets reconeguts tan a la Llei d'orientació agrària, com a la nova Llei urbanística de Catalunya.

22.- El Pla s'excedeix de les seves competències en no respectar ni les planificacions sectorials existents d'espais naturals i forestals, ni tampoc les Normes Subsidiàries de Planejament i els Plans Generals dels diferents municipis, als que hauria d'ajustar-se.

23.- En definitiva, les restriccions que s'imposen són més pròpies d'un Parc natural, i fins i tot les superen, dificultant greument l'activitat de la població, no apareixent suficientment motivades i són en bona part desproporcionades. Raó per la qual caldrà revisar-les.

24.- Tanmateix, el Pla no ha tingut en compte el dret de participació de la societat civil en la seva configuració, optant per un model de Pla de restricció i prohibició, en lloc d'apostar pel foment i la concertació.

Enunciats en la forma en que ha quedat exposada bona part dels motius d'oposició al Pla, passem a desenvolupar els més importants de manera detallada.

Bona mostra de la dificultat d'incardinar i d'articular el Pla Especial ara en exposició al públic i la tasca de la Diputació de Barcelona i del Consorci d'Administracions Locals constituït per gestionar i administrar el seu àmbit territorial, ho és el fet de que més de la meitat de la seva superfície -concretament 4337'15 HA del total de 8375 HA afectades pel Pla- es troba inclosa als Espais d'interès natural EIN 77 Guilleries, EIN 115 de Savassona i EIN 57 de Collsacabra. Espais, tots ells, inclosos al PEIN, quina gestió pertoca al Departament de Medi Ambient i que disposen de Pla Especial de delimitació definitiva ja aprovat i amb règim de protecció propi.

Així, el Pla Especial de delimitació dels espais PEIN les Guilleries i Collsacabra, fou aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat de Catalunya en data 29 de Maig de 2000, i en la seva Normativa, concretament a l'article 5 regulador de la Gestió, es disposa:

Doncs bé, front aquesta atribució directa de la legislació de l'espai al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el Pla Especial ara sotmès a informació pública, atribueix la gestió del nou àmbit territorial -incloses 4337'15 HA de PEIN- al Consorci d'Administracions Locals, incidint d'aquesta manera en allò fixat al PEIN, duplicant organismes controladors i complicant la ja de per si difícil configuració de competències, controls administratius i tuteles sobre aquest espai. En aquest sentit, L'ARTICLE 18 DE LA NORMATIVA DEL PLA ARA SOTMÈS A EXPOSICIÓ AL PÚBLIC NO RESPECTE L'ATRIBUCIÓ DE LA GESTIÓ -PEL QUE FA A LES ZONES INCLOSES AL PEIN- AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. De manera que caldrà evitar la duplicació d'Administracions amb competències sobre la gestió de les zones PEIN, tot reduint l'àmbit del present Pla Especial a fi i efecte d'excloure les zones PEIN, o bé clarificant les competències de gestió, garantint el respecte a les competències en matèria de protecció d'espais naturals pròpies del Govern de la Generalitat i del Departament de Medi Ambient, incorporant al Consorci constituït, a representants de la Generalitat, o bé atribuint al referit Departament, la gestió d'allò que el pertoca, és a dir de totes les zones PEIN.

De forma que caldrà rectificar allò que es disposa a l'article 18 de la Normativa del Pla Especial i adoptar les mesures aquí indicades.

Tanmateix, no sembla gaire lògic, que com a conseqüència de l'aprovació del present Pla Especial es fraccioni o fragmenti la política d'espais naturals pel que fa als propis Espais PEIN, que tan sols han estat parcialment incorporats a aquest àmbit territorial. De manera que s'arribarà a l'absurd de que una mateixa àrea, integrant d'un Espai d'Interès Natural inclòs al PEIN Guilleries Collsacabra, es regirà per òrgans gestors, polítiques ambientals i règims de protecció diferents. En efecte, 4337'15 HA d'aquest espai PEIN es regiran per la política de la Diputació de Barcelona i del Consorci, i la resta de territori del mateix PEIN es regirà per la Generalitat. I 4337'15 HA es regiran per aquest Pla Especial ara en exposició pública, i la resta de l'espai PEIN pel Pla Especial aprovat pel Govern de la Generalitat. Extrems -aquests- absolutament contraris al sentit comú.

Tanmateix, hem de manifestar que el Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries Savassona, sorprenentment, no fa sinó fomentar l'ús públic, les activitats recreatives d'oci i lleure, l'accés generalitzat de la població a l'espai així com la especulació, en generar expectatives urbanístiques injustificables en aquelles àrees que anomena "Àrees de Flexibilització del Perímetre urbà" AFP, i "Àrees d'usos associats al lleure" AAL, en particular de la AAL.1 Pantà de Sau; i en canvi limita, restringeix i impossibilita el desenvolupament normal i ordinari del món rural, agroforestal i de la seva població.

D'aquesta manera, sens dubte infringeix aquell manament establert a l'article 130 de la Constitució Espanyola, que obliga a promoure el desenvolupament rural de l'agricultura, de la ramaderia i de les zones de muntanya.

I tanmateix, en no compensar-se aquestes limitacions singulars dels usos i aprofitaments propis del sòl no urbanitzable als titulars de les finques incloses en l'àmbit del Pla, sens dubte infringeix també l'article 45.2 de la Constitució Espanyola, que al·ludeix a "mecanismes de solidaritat col·lectiva" per compensar la defensa general del medi ambient.

Doncs no és just que es limitin els usos propis de les finques forestals, en bé de l'interès de la col·lectivitat i de la conservació intacta del medi natural, només amb càrrec als propietaris de les finques i sense les indispensables compensacions.

D'altra banda, cal referir que les restriccions que s'imposen al Pla Especial que aquí ens ocupa, en les Zones d'Interès Forestal o en les Zones d'Interès Agroforestal, en limitar les construccions, prohibir la implantació de granges o hípiques, la plantació d'espècies de creixement ràpid, la instal·lació de tanques, l'ampliació de les edificacions preexistents, etc., són molt superiors a les que habitualment s'imposen i deriven de la Normativa del propi Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN).

I fins i tot superen en grau, molts dels règims d'usos propis dels Parcs Naturals de Catalunya, figura -aquesta última del Parc Natural-, que es troba entre les modalitats d'especial protecció a la Llei d'espais naturals catalana, i que exigeix la seva declaració per Decret del Govern de la Generalitat. I figura, -la del Parc Natural-, que exigeix -tal i com fixa la pròpia Llei-, compatibilitzar la protecció de l'espai i la conservació dels seus valors naturals amb l'activitat normal dels seus habitants, i amb el desenvolupament econòmic de la zona.

Doncs bé, EL PLA ESPECIAL ARA APROVAT INICIALMENT, SUPERA AMB ESCREIX ELS RÈGIMS DE PROTECCIÓ DEL PROPI PEIN I ELS RÈGIM DE PROTECCIÓ DE MOLTS DELS PARCS NATURALS EXISTENTS A CATALUNYA, TRACTANT-SE EN CONSEQÜÈNCIA D'UN PLA ESPECIAL QUE COMPORTA UNES RESTRICCIONS, LIMITACIONS D'USOS I DRETS I INTERESSOS LEGÍTIMS, ABSOLUTAMENT DESPROPORCIONADES. RAÓ PER LA QUAL CALDRÀ TORNAR A ESTUDIAR EL SEU CONTINGUT I ANALITZAR L'ESTABLIMENT D'UN RÈGIM PROTECTOR COMPATIBLE AMB LA NORMAL ACTIVITAT DE LES PERSONES QUE HABITEN L'ESPAI.

Cal tenir en compte a l'hora d'optar per una determinada Política Ambiental que en l'àmbit del Pla Especial que aquí ens ocupa existeixen unes 120 cases, amb explotacions ramaderes, agràries i forestals en activitat, àrea on habiten prop de 300 persones. El Pla no pot desconèixer aquest fet, ni actuar sobre el territori com si es tractés d'un espai deshabitat on només calgués preservar la natura.

Especialment donat que la població rural és la màxima garantia i el principal valor a l'hora de preservar la integritat de l'espai natural, tal i com s'ha reconegut en la moderna Política d'espais naturals, on els silvicultors, forestals, agricultors i ramaders es consideren veritables "cuidadors o guardes de la natura".

S'invoca en aquest punt que el Pla Especial no contempla els usos i aprofitaments edificatoris possibles en sòl no urbanitzable de naturalesa forestal, que apareixen garantits a l'article 22.5 de la Llei Forestal de Catalunya.

Diu, a la lletra, l'invocat precepte:

1. Que l'edificació es faci en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal de la comarca.
2. Que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d'infrastructura complementària."

 

Així doncs, caldrà incorporar a la Normativa del Pla Especial, i a totes les zonificacions contemplades en el mateix, un precepte que s'ajusti al redactat de la referida norma de la Llei Forestal, i que garanteixi el respecte i reconeixement de les facultats edificatòries del sòl forestal en els termes expressats en la Legislació sectorial abans transcrita.

Aprofitaments edificatoris, que en definitiva, també es reconeixen pel que fa al conjunt del sòl no urbanitzable, amb usos agrícoles i ramaders, als articles 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de Juliol pel que s'aprovà la refosa de Textos legals vigents a Catalunya en matèria d'urbanisme, si bé exigint-se el respecte a la Unitat Mínima de Conreu i amb els requisits i cauteles previstos en aquell precepte.

Fonamentem també la nostra al·legació, en contra de la total restricció dels usos edificatoris que s'imposa indegudament en la Normativa del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries-Savassona respecte de la pràctica totalitat del seu àmbit, allò que es disposa a l'article 47.6 de la Llei 2/2002 de 14 de Març del Parlament de Catalunya, reguladora de l'urbanisme.

Precepte que preveu la possibilitat de construir edificacions, en sòl no urbanitzable, i sota les següents condicions:

Precepte que, sorprenentment, ha estat desconegut o inaplicat per part de l'equip redactor del Pla Especial i de l'Administració Pública actuant, en aprovar inicialment el mateix sense reconèixer els aprofitaments comuns edificatoris del sòl no urbanitzable pel que fa a les explotacions ramaderes i agroforestals.

Sens dubte, la restricció i prohibició generalitzada d'aquests aprofitaments, comporta una limitació desproporcionada, que, per l'improbable cas de que volgués mantenir-se, hauria de comportar el reconeixement de l'atribució de les corresponents indemnitzacions. Raó per la qual, L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS GUILLERIES SAVASSONA, INTERESSEM LA RECTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA DEL PLA ESPECIAL I L'ADMISSIÓ EN TOT EL SEU ÀMBIT D'AQUESTS USOS EDIFICATORIS VINCULATS ALS USOS RURALS, A EXCEPCIÓ D'AQUELLES ÀREES ON ES JUSTIFIQUI UN ELEVADÍSSIM VALOR NATURAL incompatible amb la implantació d'aquestes construccions-.

L'article 74 de la Normativa del Pla Especial regula les construccions i les seves ampliacions. Els aspectes més destacats d'aquesta normativa són les limitacions a l'ampliació d'habitatges (a un màxim de 300 m2), cosa que en la pràctica ja les bloqueja en la majoria de casos, ja que és molt habitual que pel fet de tractar-se de masies, gran part dels habitatges ja tinguin gairebé aquesta superfície. L'articulat també estableix que per norma general mai no s'autoritzarà la construcció de nous habitatges, excepte quan hi hagi runes reconegudes.

Es reclama que caldria admetre en determinats casos la possibilitat d'una major capacitat d'ampliació dels habitatges (fins a 450 m2) o de la construcció d'edificacions immediatament annexes a una masia, sempre en el marc de la legislació urbanística general. Tot això amb la finalitat de facilitar l'activitat de turisme rural, que complementés els ingressos del sector agrari i forestal i repercutís positivament en la conservació de les finques.

La fonamentació jurídica d'aquesta petició ha quedat ja establerta en anteriors al·legacions, si bé descansa, fonamentalment, en l'article 47.6 de la Llei 2/2002 sobre urbanisme i en la pròpia Llei d'orientació agrària.

Pel que fa a les limitacions a la rehabilitació i ampliació d'habitatges rurals existents -que s'inclouen als articles 73 i 74 de la Normativa del Pla Especial-, sens dubte aquesta Normativa provoca un manifest agravi comparatiu i una clara discriminació respecte de les possibilitats edificatòries que s'atorguen a les zones d'usos associats al lleure i que es regulen a l'article 97 de la Normativa. Raó per la qual, caldrà revisar el seu contingut i modificar-lo per adequar-lo a les veritables necessitats del món rural.

Sens dubte, el sistema viari de comunicacions previst al Pla Especial és molt confús, pot ésser molt perjudicial per a la conservació del territori i sembla atemptar contra els drets de la propietat privada interferint negativament en els usos actuals de les finques, generalitzant la seva utilització per a passejades, i permetent -en forma indeguda- la localització de miradors, torres de guaita, etc. En particular, això és extraordinàriament greu pel que fa a la xarxa de camins Clau 1b i en especial pels anomenats "camins veïnals i de serveis" Clau 1b2, que afecta a bona part de pistes forestals, camins particulars i drets de pas privatiu, dels seus titulars, existents a l'espai Guilleries Savassona.

A CRITERI DE L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS GUILLERIES-SAVASSONA, ABANS DE CLASSIFICAR ELS CAMINS AMB ELS TERMES QUE ES FA EN EL PLA ESPECIAL (PE) CALDRIA DEFINIR ELS CAMINS EN EL SEU ESTAT ACTUAL I DEFINIR TAMBÉ SI SÓN PÚBLICS O PRIVATS. HAN DE SER ELS AJUNTAMENTS ELS QUE HAN D'INDICAR EL LLISTAT I LES CARACTERÍSTIQUES DELS CAMINS DE TITULARITAT PÚBLICA, -TAL I COM AIXÍ S'ESTABLEIX LA LLEI D'ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI NATURAL-. PEL QUE FA A LA RESTA, SÓN CAMINS PRIVATS. ELS CAMINS QUALIFICATS COM A PRIVATS, EL PE NO POT REQUALIFICAR-LOS EN ANOMENATS "CAMINS DE SERVEIS" I PRETENDRE EL SEU ÚS PÚBLIC. Cal concretar aquesta definició per no confondre. Aquesta figura del camí de "serveis" per assegurar el pas en casos d'urgència (incendi, ...) no té sentit ja que naturalment en aquests casos el pas ha estat sempre completament garantit.

El punt 12-1 de la Memòria (pàgs.14-15) sobre el sistema viari de comunicacions" estableix textualment que "les vies de servei (1b2) formen part de la xarxa de camins de passejada que estructura l'espai per a l'ús exclusiu de vianants i bicicletes. L'òrgan gestor de l'espai podrà establir les mesures de control de l'accés i trànsit que consideri adient en cada cas".

Tot seguit, es refereix a l'anomenada "xarxa de senders" (Clau 1c). A més dels coneguts Senders de Gran Recorregut i semblants, el Pla afirma que "la resta són camins i corriols amb un caràcter molt local, no necessàriament senyalitzats actualment, però amb l'objectiu de recuperar-los, molts d'aquests senders són aptes pel pas de bicicletes". "L'òrgan gestor de l'espai tindrà cura d'establir les prioritat de manteniment i adequació d'aquests camins i escollirà, si fos necessari, aquells que consideri més adients per passejada a cavall".

El mateix punt, més avall, afirma:

Com s'observarà, aquest redactat és tan confús que impedeix d'esclarir a quins camins s'està referint.

EL PUNT 6 DE L'ARTICLE 34 PERMET, SOBRE TOTS ELS CAMINS -INCLOSOS ELS DE TITULARITAT PRIVADA-, EN DETERMINATS PUNTS, LA LOCALITZACIÓ DE MIRADORS I TORRES DE GUAITA. SENS DUBTE CALDRIA EXCLOURE DEL REFERIT APARTAT TOTS AQUELLS CAMINS O PISTES DE TITULARITAT PRIVADA a excepció d'aquells respecte dels quals els seus titulars i el Consorci hagin arribat als acords de cessió corresponents mitjançant la signatura de convenis.

El punt 7 de l'article 34 ha de ser completament suprimit perquè equival a la creació d'una expropiació "de facto" o una servitud rotunda sobre els camins "descrits en el Pla", com afirma l'esmentat article, molts dels quals són del tipus 1b2, essent, per tant, de propietat privada, cosa que dóna dret al seu titular de disposar-ne lliurament. També han de ser suprimides les al·lusions en el mateix sentit que es fan a la Memòria en el punt 12.1, reproduït més amunt.

Donada la importància del sistema viari de comunicacions, demanem que es tracti amb més rigor la definició de la xarxa de camins actual, contemplada al plànol informatiu 1-08.

A tal efecte, caldria definir els següents aspectes:

• Camins públics:

• Amplada.
• Tipus de ferm.
• Estat de conservació.
• Ús i freqüentació.

• Camins privats:

• Servituds de pas a finques.
• Interiors de finques.
• Amplada.
• Tipus de ferm.
• Estat de conservació.
• Ús i freqüentació.

Aquesta definició de la xarxa de camins actuals comportarà -necessàriament- la revisió del redactat del Pla Especial en els següents punts:

• A la Memòria d'ordenació (pàg. 15):

• Els camins veïnals i de servei (1b2) i següent paràgraf.

• Xarxa de senders (1c) i següents paràgrafs fins acabar l'apartat 1.2.1 Regulació de sistemes.

• A la normativa:

• Revisió del punt 4 de l'article 34. La xarxa de camins.
• Revisió del punt 5 de l'article 34. La xarxa de senders.
• Revisió del punt 6 de l'article 34, suprimint aquells de titularitat privada.
• Supressió del punt 7 de l'article 34.
• Revisió del punt 2 de l'article 38.
• Revisió del punt 2 de l'article 63.
• Revisió del punt 3 de l'article 63.
• Revisió del punt 7 de l'article 63.
• Revisió del punt 8 de l'article 63.
• Revisió del punt 5 de l'article 64.
• Inclusió d'un apartat específic a l'article 34 amb el contingut següent:

Arrel de la importància de definició de la xarxa de camins actual, i com a mostra del poc rigor en la redacció del sistema viari d'ordenació del Pla Especial, s'adjunta indicació de tram de camí de servei, de titularitat privada, no existent actualment, i de traçat totalment inviable per la pendent del terreny i per afectar a zona amb espècies de flora protegides (nom comú: Boix grèbol).

Pel que fa a la regulació dels diversos aspectes relacionats amb aprofitaments forestals, continguda a la Normativa, concretament als articles 60, 84 i concordants, caldria rectificar i esmenar, entre d'altres, les següents determinacions:

1. Respectar les competències que en matèria d'autoritzacions dels aprofitaments forestals pertoquen a l'Administració Forestal (Centre de la Propietat Forestal i Departament de Medi Ambient segons la titularitat pública o privada de la finca), i deixar sense efecte la previsió de sol·licitud de llicència municipal per aquest tipus d'activitats, tallades, obertura de pistes de desembosc, etc. que s'inclou a la Normativa.

2. Adequar la regulació de les rompudes, que es conté a l'article 84 de la Normativa a allò que es disposa a l'article 23 de la Llei Forestal de Catalunya, tot deixant sense efecte la limitació que es fa de les mateixes i la seva autorització únicament respecte de la zona agroforestal, i només per facilitar activitats agrícoles, i per executar mesures de prevenció d'incendis en terrenys de pendent suau.

La Llei Forestal permet les rompudes, sempre i quan es tracti d'espais forestals no catalogats per establir activitats agropecuàries si els terrenys són aptes tècnica i econòmicament, tot sotmetent-les a prèvia aprovació per l'Administració Forestal.

La prohibició genèrica de les rompudes a tots els espais forestals -tot i no ser catalogats-, i en particular a aquells que estan ubicats a la zonificació ZFO -Zona d'interès forestal- del Pla Especial ara sotmès a informació pública és desproporcionada i limita els aprofitaments forestals legalment previstos més enllà d'allò raonable.

3. Rectificar la superfície de la Unitat Mínima de planificació forestal que es refereix a la Normativa del Pla Especial de 25 HA, a l'aplicable legalment, que és de 10 HA, als efectes de possibilitar l'ordenació i planificació de la gestió forestal sostenible, mitjançant l'aprovació de Plans tècnics de gestió i millora forestals.
4. Deixar sense efecte i anul·lar el contingut de la Disposició Transitòria Cinquena, on es preveu el deure de revisar d'ofici en un termini de 2 anys tota la planificació forestal aprovada a la zona.

Sens dubte l'aprovació dels Plans tècnics de gestió i millora forestal correspon a l'Administració Forestal i atorga drets i obligacions als titulars dels espais forestals ordenats pel que fa al model de gestió aprovat. No podent, en virtut del Pla Especial, incidir-se en els drets adquirits per l'Administració competent pel que fa als aprofitaments forestals de les finques ara incloses a l'àmbit d'un nou Pla Especial.

5. Respectar les competències de l'Agència Catalana de l'Aigua i de la pròpia Administració Forestal pel que fa a l'autorització de plantacions forestals temporals en zones de domini públic hidràulic o immediates a les mateixes, i en relació a la tallada dels boscos de ribera.

Cal invocar també que el Pla Especial i la seva normativa, haurien d'ésser rectificats pel que fa a tots aquells punts en els que no es reconeix expressament la titularitat privada de tots aquells Torrents i fondalades quan el curs d'aigua que transcorre pels mateixos és de caràcter discontinu o temporal, i passa des del seu inici per finques particulars.

En efecte, en diversos extrems de la documentació integrant del Pla Especial s'indiquen i grafien com a públics, i s'estableixen zones de domini públic hidràulic, servituds d'ús públic, limitacions als aprofitaments forestals i d'aigües, etc., respecte de Torrents i fondalades que, en aplicació directe de la Llei d'Aigües i del Reglament de domini públic hidràulic, no tenen, en cap cas, la condició d'espais públics, per ésser de caràcter i de titularitat privada.

D'altra banda, pel que fa a la regulació dels aprofitaments d'aigua que es conté a l'article 68 de la Normativa, cal indicar que la mateixa incideix en una matèria pròpia de la planificació hidràulica i de l'Agència Catalana de l'Aigua, de manera que no sembla adequar-se a l'actual distribució de competències el fet de que el Consorci reguli i limiti aquests aprofitaments. Extrems que justifiquen la seva anul·lació.

De forma que caldrà rectificar aquests errors en el conjunt de la documentació integrant del Pla Especial, i en particular als Plànols i a la seva Normativa tot donant compliment a la Legislació i a la normativa sectorial d'aigües, que resulta d'aplicació al cas.

El Pla preveu la instal·lació del que anomena equipaments de lleure i que concreta en punts d'informació, àrees d'acampada, berenadors, miradors, etc. essent així que d'una bona part d'aquests (amb l'excepció dels miradors) no se'n concreta la ubicació. La importància d'un document com un Pla Especial obligaria a actuar amb la rigorositat suficient com perquè aquests equipaments quedessin ubicats sobre el terreny i així es pogués valorar-ne la idoneïtat. Per tant, es reclama, que el Pla especifiqui quina és la ubicació que el Consorci pensa donar a aquests equipaments.

El Pla detalla quines són les 14 AEP que es creen en l'Espai. Cal destacar molt especialment que algunes d'aquestes àrees encerclen masies, habitatges i camps de conreu i que totes elles es troben en propietats privades. Aquestes incideixen molt directament en la propietat i la gestió forestals.

La normativa és tan restrictiva com indefinida i, en general, l'establiment d'una sèrie de limitacions massa genèriques i inconcretes posen en mans dels tècnics i polítics de l'Espai la decisió a prendre en cada cas, atribuint un marge de discrecionalitat excessiu, que permetria fins i tot un exercici arbitrari.

La descripció i caracterització de les 14 AEP és força ben estudiada, molt probablement perquè aquesta figura de control (sobre els propietaris forestals afectats) i de lleure (per als visitants) és habitual en els Parcs Naturals i Espais Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.

Al costat de les mesures restrictives que recauen sobre el sector agrari i forestal en aquestes àrees, el Pla hi contempla el que en realitat és una intensa promoció turística, definida com a "divulgació paisatgística", "interès ecològic", "mirador", "zona de lleure" etc. i hi preveu la ubicació de zones d'acampada, de lleure, de berenadors, miradors, aparcaments i fins i tot la possibilitat de construir-hi el que anomena com "instal·lacions de divulgació dels valors paisatgístics".

L'orientació prioritària dels visitants cap a aquestes 14 AEP també incidiria molt negativament en la conservació del medi natural, ja que si es compta amb el previsible repartiment i profusió de fulletons, tríptics, vídeos, programes de ràdio i TV, senyalitzacions, etc. l'afluència en aquests lloc pot ser molt nombrosa. En aquest sentit, i referint-se als camins de la xarxa de l'Espai, la Memòria (punt 12, pàgines 14-15) ja escriu que "els dies festius poden tenir una freqüentació elevada".

Per tant, es reclama que l'acció del Consorci es centri més en la cura i conservació d'aquests indrets a nivell paisatgístic, biològic i natural, i que en restringeixi les actuacions de promoció de la seva freqüentació, donant especial atenció a les AEP més vulnerables (com els cursos d'aigua i les zones de nidificació d'aus) , de manera que no es dediquin pressupostos a promoure'n la seva visita, perquè aleshores el remei podria ser pitjor que la malaltia.

Per entendre que els límits d'aquesta àrea han estat injustificadament ampliats a l'entorn de la riera de Castanyadell, al seu pas per la zona soleia de la finca El Riber, afectant d'aquesta manera distintes edificacions rurals, zones pasturades i conreus, i d'acord amb els titulars de les finques afectades, es demana que l'amplada de l'àrea al seu pas per aquesta zona sigui la mateixa que en la resta de la riera de Castanyadell, i que es cenyeixi al curs de l'aigua i a la seva zona immediata.

Per considerar que la seva creació pot ser perjudicial per al bon govern de les explotacions forestals de les zones afectades, i tenint en compte que la seva creació es preveu en zones de titularitat privada, i d'acord amb els propietaris afectats, es demana la supressió dels aparcaments previstos en els punts següents:

• Al sector de Sant Andreu de Bancells, en la zona d'inici de la pista de Bancells.

• Al camí de la Mina a Sant Llorenç dels Munts, dins de terme de Sant Sadurní d'Osormort

Pels mateixos motius que els anteriors, i per constituir una greu intromissió en l'hàbitat proper de la zona de nidificació de l'aufrany (espècie protegida), es demana la supressió de:

• Aparcament del sector de la Roca del Migdia, dalt de cingle, en terme de Tavèrnoles.

• Mirador de la Roca del Migdia, contigu a l'aparcament citat al punt anterior.

L'article 61 impedeix la instal·lació d'hípiques en les Zones d'Interès Forestal (ZFO). Insistim aquí en el que ja s'ha dit en l'al·legació referida a la duplicitat de normativa en les zones PEIN, que coincideixen amb les ZFO i que no prohibeixen les hípiques, que són una activitat que podria mantenir població sobre el terreny i aprofitar recursos naturals.

Es reclama que s'admeti la creació d'hípiques en les ZFO, d'acord amb les limitacions d'integració en el paisatge i amb les condicions de funcionament que es dictin en el seu moment.

En un comunicat del Consorci de l'Espai, datat a Folgueroles el 14-XII-1999, s'afirma que "atesa la polèmica i els malentesos suscitats, mentre no quedi aprovat el Pla Especial, amb la importància que hi tindran els aspectes educatius i formatius, ajornem la decisió sobre l'emplaçament de la seu del Consorci".

Malgrat això, EL PLA NO ESPECIFICA SI ES CONSTRUIRÀ UNA SEU CENTRAL DEL CONSORCI O EN QUIN LLOC ES FARÀ.

Com se sap, la destinació d'una important partida econòmica a l'obra, així com la seva ubicació al costat de l'església romànica de Vilanova de Sau, han motivat la interposició de dos contenciosos per part d'aquesta Associació. Igualment, un nombrós grup de veïns del municipi va signar un pronunciament contra la concessió de la llicència d'obres, el 1999, i diverses entitats, com SOS Monuments, s'hi han manifestat desfavorablement.

EN REUNIÓ CELEBRADA PEL CONSORCI FORESTAL I AQUESTA ASSOCIACIÓ AMB EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SR. MANUEL ROYES, EL PASSAT 1 DE FEBRER DE 2001, AQUEST VA COMPROMETRE LA SEVA PARAULA DAVANT DE TOTS ELS PRESENTS EN EL SENTIT QUE LA SEU NO SERIA CONSTRUÏDA EN AQUEST LLOC.

Malgrat tot, des de llavors no ha estat possible portar a terme una via de desactivació del conflicte, que hauria de passar per l'anul·lació dels acords d'aprovació del projecte d'obres, per part del Consorci de l'Espai, i de l'estudi de detall, per part de l'Ajuntament de Vilanova de Sau, així com la retirada dels dos contenciosos per part de la nostra Associació.

La llarga polèmica despertada per aquest afer l'ha convertit en pedra de toc de l'actitud del sector forestal davant de l'Espai Natural, per dos motius:

• El compromís en la paraula donada
• L'austeritat i les prioritats en l'assignació dels recursos econòmics.

Establertes aquestes premisses, i veient que el Pla Especial no especifica res sobre la seu, i tenint en compte les manifestacions del tècnic del Servei d'Acció Territorial de la Diputació (òrgan gestor de l'Espai) Sr. Montasell, en la visita del 27 de març a Vilanova de Sau, que va afirmar que "la seu no surt al Pla perquè es farà en sòl urbà", aquesta Associació manifesta la seva extrema preocupació pel caire que està prenent el cas i, per tant, reclama que el Pla tracti amb claredat aquest tema i que, necessàriament, es procedeixi a l'anul·lació dels acords esmentats, pas previ a la retirada dels contenciosos.

La creació de l'AAL-1 Pantà de Sau contradiu els objectius que el Pla es proposa, consistents en la protecció i la millora del medi natural.

Malgrat les frases de prevenció que inclou el text, s'observarà que tant pel que fa als volums edificatoris - que creiem molt elevats- com a la proximitat de les edificacions i als usos admesos, en la pràctica s'està procedint a planificar l'aparició d'un autèntic nucli urbà de nova planta, en plena zona forestal i de marcat risc d'incendi.

Per bé que la inclusió d'aquesta àrea en el Pla no consta que en el seu moment hagi de ser objecte de tota la tramitació urbanística ordinària, no deixa de ser contradictori amb l'esperit de protecció del medi natural que aquesta inclusió esdevingui un aspecte que faciliti el desenvolupament de l'operació, cosa que seria força més dificultosa si no s'hi contemplés, ja que aleshores caldria anar a la modificació del Pla Especial.

Els usos previstos van molt més enllà del que podria considerar-se infraestructura pròpia dels serveis (hostaleria, gasolinera, usos educatius, etc.) i engloben també els apartats de "residencial" i "habitatge rural", que entren ja de ple en els aspectes de creació d'un nou nucli de població i que no semblen ser imprescindibles per a la protecció d'un espai natural, ja que la simple declaració de sòl no urbanitzable de protecció especial ja impediria la proliferació urbanística en tot el municipi de Vilanova de Sau, amb l'excepció dels dos nuclis urbans: Vilanova i Sant Romà.

No deixa de ser paradoxal que precisament en un procés de declaració d'Espai Natural, que té per objectiu la protecció especial del sòl no urbanitzable, s'obri la porta d'una forma que creiem desmesurada a una operació de requalificació encoberta de terrenys amb una projecció especulativa per l'innegable increment de valor que experimenta un espai totalment boscós que esdevé apte per a ser edificat just al cor d'un entorn que simultàniament passa a ser declarat Espai Natural protegit.

La liberalitat urbanitzadora a l'hora de preveure la creació d'aquest nucli residencial i turístic (malgrat que aquesta paraula s'amagui curosament en tot el projecte i se la substitueixi pels eufemismes "usos associats al lleure") contrasta amb la rigidesa de tota la resta de la normativa pel que fa als usos agraris, forestals i ramaders, que en opinió de les agrupacions professionals agràries, els causa uns perjudicis molt elevats i que a mig termini pot comportar una asfíxia d'aquest sector i la desaparició de nombroses activitats actualment existents.

Cal esmentar que a uns 500 metres en línia recta d'aquesta nova AAL1 existeix el nucli urbà de Sant Romà de Sau, que té caràcter de sòl urbà, però que es troba gairebé completament abandonat i en greu procés de deteriorament, sense que les Administracions prenguin mesures per impedir-ho. Tots els usos que el Projecte preveu per a la nova AAL1 podrien implantar-se a la zona de Sant Romà de Sau, integrant-se en les seves edificacions o construint-n'hi si cal de noves, i així aprofitar de forma racional i sostenible els recursos de què ja es disposa, sense necessitat d'haver d'anar a la destrucció de massa forestal, obertura de vials, impacte paisatgístic, erosió, prolongació obligatòria de xarxes de serveis públics (aigua, llum, clavegueram, depuració, etc.).

D'altra banda, a uns 2'5 - 3 km de distància, (segons les àrees) es troba el nucli de Vilanova de Sau, que compta amb sòl urbà i un Pla Parcial pendent de desenvolupar que pot acollir noves edificacions i instal·lacions comercials sense necessitat d'haver de crear nous nuclis de població, pràctica aquesta que està essent rebutjada per tots els partits polítics catalans en la seva política urbanística.

Per tots aquests motius, la creació de l'AAL1 en tota la seva dimensió constitueix una acció contrària als principis del desenvolupament sostenible, a l'aprofitament racional dels recursos urbanístics i edificats ja existents, a l'ús mesurat dels recursos naturals i a un molt aconsellable principi d'austeritat en l'administració dels espais naturals.

Es demana que s'anul·lin els articles 97 i 98 que institueixen el règim urbanístic de l'AAL-1 Pantà de Sau, i que les peticions que hi pugui haver sobre construccions en sòl no urbanizable per serveis i equipaments turístics o educatius (però mai residencials) es tramitin segons la legislació urbanística general, cas per cas, però sense que el Pla Especial, ja creï d'entrada una zona de "tolerància urbanística" en una zona de sòl no urbanitzable, amb evidents riscos de degenerar a mig termini en una urbanització encoberta.

Si els Plans Especials de protecció dels espais naturals, del paisatge i del medi rural estan configurats per la Legislació urbanística per a conservar i protegir determinats valors naturals presents a un territori, i per regular el sòl no urbanitzable a fi i efecte de procurar una adequada preservació, el que de cap manera i sota cap concepte pot fer el Pla especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries - Savassona, és crear una sèrie d'àrees, on fomentar usos propis del sòl urbanitzable, tals com els usos residencials, comercials, recreatius, hotelers, etc.

En aquest sentit, resulta clar que són nul·les de ple dret les determinacions contingudes a les claus C, AAL 1 i AFP, i són manifestament contràries al conjunt de la legislació urbanística i forestal les previsions que es contenen als articles 85 a 102 de la Normativa del Pla Especial.

Possibilitar àmpliament els usos residencial, hostaleria i restauració, habitatge rural, comercial de fins a 1000 m², etc. com es fa a l'article 98 de les Normes on s'estableix les condicions de les àrees d'usos associats al lleure, constitueix una actuació absolutament desviada.

Preveure a l'article 99 de la Normativa, la regulació d'unes "Àrees de flexibilització del perímetre urbà" (AFP) on es diu que "admeten la seva transformació de sòl rural a sòl urbanitzable", és un despropòsit jurídic.

Indicar a l'article 100 que aquestes àrees de sòl no urbanitzable, podran reclassificar-se i transformar-se en sòl urbanitzable sense que això impliqui revisió o Modificació del Pla Especial i preveure, per aquestes zones, una densitat de 15 habitatges/HA, constitueix una vulneració de la totalitat de la Legislació urbanística d'aplicació al cas.

Indicar a l'article 101 de les Normes del Pla com a condicions d'edificació, que es tractarà de zones de creixement dels nuclis existents i que la seva tipologia edificatòria s'assimilarà a la urbana, constitueix una previsió impròpia d'un Pla Especial de protecció del medi natural.

Més greu encara, és l'atemptat que es propicia amb l'article 97 i suposadament també amb l'article 102 al que aquell es remet, quin contingut no hem pogut conèixer en no figurar una còpia del mateix a la pàgina 37 de la Normativa consultada.

En efecte, la creació de l'Àrea AAL1 - Pantà de Sau amb previsió de sectors edificables, assenyalats al Plànol d'ordenació O-09, i de 3 zones d'un total de 11'4995 HA a les que il·legalment se'ls atribueix un coeficient d'edificabilitat de 0'15 m² sostre/m² sòl, es permet fins i tot agrupar edificacions i alçades de fins a 11 metres equivalents a Planta Baixa i Planta Pis més sotacoberta, tot això en uns terrenys que el planejament del municipi els classifica com a sòl no urbanitzable i que a més, bona part dels mateixos compten amb notables zones boscoses, constitueix la més gran irregularitat jurídica que podia cometre's a l'espai, fomenta l'especulació urbanística i malmet els valors naturals de la zona atemptant contra la seva preservació i constituint una actuació amb desviació de poder i una veritable burla i un frau respecte al conjunt de persones afectades per les restriccions que el Pla imposa en la major part del territori.

La irregularitat propiciada per aquest Pla és tan gran i de tal entitat, que estem segurs que en cap cas es permetrà la seva consolidació i confiem en que s'anul·laran les indicades àrees i es deixaran sense efecte tan les diverses zonificacions creades, com la normativa reguladora dels seus usos i condicions.

Tanmateix, cal destacar, el fet sorprenent, de que el Pla Especial no imposi cap prohibició o limitació pel que fa a l'afectació o a la instal·lació futura de grans línies aèrees de transport de subministrament d'energia elèctrica, d'alt voltatge, o respecte de la implantació dels Parcs eòlics, que sens dubte podrien tenir un immens impacte sobre els valors naturals i paisatgístics presents a l'espai. Impactes molt més negatius i importants que qualsevol dels petits aprofitaments edificatoris que s'interdicten al sòl no urbanitzable.

I és curiós també que no s'imposin mesures de correcció de l'impacte visual i paisatgístic de les línies actualment existents i del Centre repetidor de telecomunicacions.

Es per això que s'interessa que a la Normativa del Pla Especial es reguli aquesta matèria tot fixant la prohibició d'implantació a l'espai de traçats aeris per grans línies de transport d'energia elèctrica d'alt voltatge, així com l'expressa prohibició de la instal·lació de Parcs eòlics. Alhora que caldrà regular pel Pla Especial la fixació de mesures correctores de l'impacte visual de les línies i del Centre de telecomunicació existents.

Difícilment es pot desplegar una Política de protecció de la natura si no es destinen les fonts de finançament i un Pressupost adequat.

A criteri de l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona, una mostra clara de l'erroni punt de partida del Pla Especial que aquí ens ocupa, ho és el seu insuficient Estudi econòmic financer.

Estudi econòmic financer en quines previsions d'inversió i finançament de les Mesures de foment de les Activitats rurals -Capítol IV-, Programa de subvencions, pels anys 2002, 2003, 2004 i 2005 figura una xifra ridícula de 72.000 Euros/any, equivalents a uns 12 Milions de pessetes anuals. Partida que, distribuïda entre les 8.375 HA d'àmbit territorial inclòs a l'espai natural, dona l'estimació d'una assignació irrisòria per Hectàrea a ordenar i a protegir de 8'5 Euros/HA any, equivalent a 1.430 Ptes/HA any.

No cal ser especialista en planificació, ordenació i gestió d'espais naturals per conèixer que les assignacions per la gestió dels mateixos van des les 10.000 Ptes./HA any (60 Euros/HA any) -en supòsits de gestió mínima i d'assignació molt baixa de recursos-, fins a les 25.000 ptes/HA any (150 Euros/HA any) que és la previsió més ajustada per fer una gestió mínimament adequada a la preservació dels valors naturals.

Ens remetem als nombrosos Estudis existents en la matèria que de ben segur la Diputació de Barcelona i en particular la seva Àrea d'Espais Naturals n'és perfectament coneixedora, donada l'àmplia experiència que té al respecte.

Doncs bé, front a l'assignació adequada de 25.000 ptes./HA any = 150 Euros/HA any, el cert és que en el cas que ens ocupa, ENS TROBEM AMB UNA ASSIGNACIÓ 20 VEGADES INFERIOR, A AQUELLA QUE SERIA ADEQUADA.

Més greu encara, ho és el fet de que no existeix, a l'Estudi econòmic financer, cap previsió d'indemnitzacions, compensacions o contraprestacions per les limitacions, prohibicions i restriccions d'usos i aprofitaments que deriven del règim jurídic fixat al propi Pla Especial.

I no es contemplen tampoc dotacions econòmiques mínimes per la subscripció d'acords, contractes de custòdia del territori, primes compensatòries per externalitats positives, signatura de convenis per la cessió d'ús de pistes forestals o de camins particulars per a la xarxa de passejades, expropiacions o compensacions per la realització d'infraestructures, etc.

De manera que l'Estudi econòmic financer és un Document mal elaborat, tot i la seva gran importància a l'hora de poder valorar la viabilitat econòmica, tècnica i financera del Pla Especial que pretén aprovar-se.

Així doncs, caldrà reelaborar el referit Document i fixar dotacions pel Programa de subvencions amb una assignació mai inferior a 150 Euros/HA any, així com amb la inclusió d'una xifra anual elevada, per la signatura de contractes de custòdia o de foment de la gestió forestal sostenible. Quantitats econòmiques que caldrà aportar per part de les Administracions implicades en la gestió de l'espai natural per tal de garantir l'assoliment de nivells adequats de preservació dels valors naturals i d'explotació de l'espai Guilleries Savassona en forma respectuosa amb la seva conservació.

En definitiva, el Pla Especial ara sotmès a informació pública parteix d'un model ja superat de protecció del medi natural, que només aposta per les prohibicions, restriccions i limitacions al món rural, a la seva població i a les explotacions agroforestals existents, per a la posada a disposició dels valors ambientals de l'espai, en forma indiscriminada, a favor del general de la població. Model que fomenta -innecessària i indegudament- l'ús públic de tot l'espai, amb la transformació en públics d'accessos i camins, amb creació de zones d'acampada, berenadors, aparcaments, usos per a residències, restauració, zona comercial, hostaleria, etc. en certes àrees específiques, i tot això ho fa sense compensacions.

Es per aquesta raó que l'Associació de Propietaris Forestals de Guilleries-Savassona s'oposa total i frontalment a aquest model i impugna, en la seva totalitat, les determinacions i fins i tot l'oportunitat i conveniència de l'aprovació del Pla, en la línia i amb el contingut ara adoptat.

Això no obstant, L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS GUILLERIES-SAVASSONA ANUNCIA LA SEVA DISPOSICIÓ A NEGOCIAR I A SUMAR-SE ALS ESFORÇOS DE PROTECCIÓ I PRESERVACIÓ DE TOT L'ESPAI, SEMPRE I QUAN S'ADOPTI UN NOU PUNT DE VISTA I UNA NOVA POLÍTICA DE CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL, MÉS CONFORME I RESPECTUOSA AMB ELS DRETS DEL MÓN RURAL, I SEMPRE I QUAN S'ADEQÜI A LES NOVES PREVISIONS DE LA LLEI D'ORIENTACIÓ AGRÀRIA, I SUBSTITUEIXI LES MESURES D'INTERVENCIÓ, POLICIA I RESTRICCIÓ, PER LES MESURES D'AJUT, FOMENT I PROMOCIÓ.

En aquest sentit, sens dubte es pot pensar en el foment de l'ús públic, en el foment de l'accés i la utilització de pistes forestals privades a favor d'usos aliens als propietaris de les finques, en limitacions d'aprofitaments forestals o agrícoles, si bé amb la necessària i irrenunciable condició, del seu establiment mitjançant sistemes contractuals, fórmules de contractes de custòdia del territori o acords de gestió sostenible que comptin amb el consentiment dels particulars afectats, i previ pactar les corresponents compensacions i indemnitzacions econòmiques.

En aquest sentit, cal invocar, una sèrie de preceptes legals que habilitarien per la substitució del model negatiu ara adoptat per la Diputació de Barcelona i pel Consorci, pel nou model de Política de conservació de l'espai natural, que es proposa per l'Associació, basat en mesures de foment i acords voluntaris.

Són els següents:

1. Article 45 de la Constitució Espanyola, en referir els mecanismes de solidaritat col·lectiva com a base de la protecció del medi ambient.
2. Article 30 de la Llei Catalana d'espais naturals que al·ludeix al deure d'adoptar mesures de foment, d'ajut i incentius en política de conservació de la natura.
3. Article 6.d) de la Llei d'orientació agrària que estableix com a línia d'actuació a seguir per part de les Administracions Públiques la de "fomentar les activitats agràries que comporten una millora de la gestió del medi natural, donar prioritat a les actuacions agroambientals i incentivar-les."
4. Article 21 de la Llei d'orientació agrària que fixa com a obligacions per a l'Administració