SENYOR

EN FRANCESC ROVIRA i COROMINAS, actuant en la seva condició de President del CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA, Organització Professional Agrària constituïda en data 26 de Juliol de 1.948 i amb seu al Carrer Mossèn Jacint Verdaguer núm. 3 de Santa Coloma de Farners (Girona), com millor procedeixi en Dret, D I U:

Que mitjançant el present escrit es persona en el tràmit d'informació pública del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural de les Guilleries Savassona aprovat inicialment mitjançant acord publicat al Butlletí Oficial de la província de Barcelona el 12 de març de 2002, i fent ús del dret atorgat a l'article 60.3 del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de Juliol, passa a formalitzar les següents

A L · L E G A C I O N S

Primera: FONAMENT DE LES PRESENTS AL·LEGACIONS.

En termes generals s'ha d'indicar que el Pla Especial (PE) en molts aspectes produeix un duplicat de la normativa, ja que regula i legisla matèries que ja ho estan per altres administracions i normatives. Per tant es demana que no es produeixi aquest fet, i aspectes que ja estan regulats i legislats en l'actualitat no s'hi apliqui cap legislació extra en el marc d'aquest PE.

En aquest sentit:

1.- L'àmbit territorial de l'indicat Pla, promogut per la Diputació de Barcelona i pel Consorci d'Administracions Locals constituït a l'efecte, es superposa als espais PEIN Guilleries, Savassona i Collsacabra, i sembla implicar la duplicació de controls administratius sobre l'espai, així com la utilització de competències pròpies del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Medi Ambient. De manera que amb caràcter previ a atorgar l'aprovació definitiva, caldrà clarificar entre les diferents Administracions Públiques amb competències en la matèria, l'abast territorial i competencial de cadascuna, adoptant els mecanismes de coordinació administrativa adients.

2.- El Pla restringeix en forma injustificada als articles 60, 84 i concordants de la Normativa, bona part dels aprofitaments forestals de la zona en limitar les rompudes, l'obertura de pistes de desembosc, els aprofitaments d'espècies de creixement ràpid, l'explotació dels boscos de ribera, etc.

3.- El Pla sotmet indegudament a l'obtenció de la llicència municipal l'obertura de pistes de desembosc i altres aprofitaments tot desconeixent les competències atorgades a l'Administració forestal que li pertoquen en forma exclusiva.

4.- El Consorci d'administracions locals s'irroga competències pròpies de l'Agència Catalana de l'Aigua pel que fa a regular aprofitaments d'aigües o autoritzacions d'explotació de boscos de ribera.

5.- El Pla pretén alterar, indegudament, els drets legítims dels propietaris forestals a l'explotació de les seves finques, i fins i tot drets adquirits i consolidats mitjançant l'aprovació dels Plans tècnics de gestió i millora forestal de finques, degudament aprovats per l'Administració Forestal. El deure de revisar en termini de 2 anys tots els PTGMF per tal d'adequar-los a les prescripcions del Pla Especial és manifestament contrari a dret.

6.- El Pla grafia indegudament com a públics bona part de la xarxa de pistes forestals, de servituds de pas, accessos i camins privats existents a l'espai natural Guilleries-Savassona. I no preveu cap mena d'indemnització per la creació de servituds de pas forçoses o per l'adquisició d'aquests camins i pistes privades. Alhora que es crea una Clau pel que fa a l'anomenada "xarxa veïnal" o "vies de servei" Clau 1b2 que forma part de la "xarxa de passejades", que afecta indegudament pistes forestals i camins de titularitat privada a l'ús públic.

7.- El Pla Especial no respecte els aprofitaments edificatoris propis del sòl no urbanitzable vinculats als usos i a les explotacions agràries i forestals, restringint de forma indeguda el règim previst a l'actual Legislació urbanística i forestal. Règim que permet les construccions pròpies del medi rural vinculades a les explotacions, els habitatges unifamiliars aïllats i les edificacions destinades a turisme rural i complementàries de l'activitat principal. En fer-ho es limiten els drets reconeguts pels articles 22.5 de la Llei Forestal, 127 del Decret Legislatiu 1/90 i 47.6 de la Llei 2/2002, i, en canvi, no s'atorga cap compensació.

8.- El Pla no s'adequa ni ajusta a la Llei 18/2001 de 31 de Desembre d'orientació agrària. Llei que preveu el reconeixement del caràcter multifuncional de les activitats agroforestals, el deure d'establir mesures de foment i l'obligació de promoure sistemes contractuals entre l'Administració i el món rural, que compensin els valors ambientals i socials d'una explotació racional i sostenible de les finques.

9.- El Pla s'excedeix de les seves competències en no respectar ni les planificacions sectorials existents d'espais naturals i forestals, ni tampoc les Normes Subsidiàries de Planejament i els Plans Generals dels diferents municipis, als que hauria d'ajustar-se.

Pel que fa a la regulació dels diversos aspectes relacionats amb aprofitaments forestals, continguda a la Normativa, concretament als articles 60, 84 i concordants, caldria rectificar i esmenar, entre d'altres, les següents determinacions:

1. Respectar les competències que en matèria d'autoritzacions dels aprofitaments forestals pertoquen a l'Administració Forestal (Centre de la Propietat Forestal i Departament de Medi Ambient segons la titularitat pública o privada de la finca), i deixar sense efecte la previsió de sol·licitud de llicència municipal per aquest tipus d'activitats, tallades, obertura de pistes de desembosc, etc. que s'inclou a la Normativa.

2. Adequar la regulació de les rompudes, que es conté a l'article 84 de la Normativa a allò que es disposa a l'article 23 de la Llei Forestal de Catalunya, tot deixant sense efecte la limitació que es fa de les mateixes i la seva autorització únicament respecte de la zona agroforestal, i només per facilitar activitats agrícoles, i per executar mesures de prevenció d'incendis en terrenys de pendent suau.

La Llei Forestal permet les rompudes, sempre i quan es tracti d'espais forestals no catalogats per establir activitats agropecuàries si els terrenys són aptes tècnica i econòmicament, tot sotmetent-les a prèvia aprovació per l'Administració Forestal.

La prohibició genèrica de les rompudes a tots els espais forestals -tot i no ser catalogats-, i en particular a aquells que estan ubicats a la zonificació ZFO -Zona d'interès forestal- del Pla Especial ara sotmès a informació pública és desproporcionada i limita els aprofitaments forestals legalment previstos més enllà d'allò raonable.

3. Rectificar la superfície de la Unitat Mínima de planificació forestal que es refereix a la Normativa del Pla Especial de 25 HA, a l'aplicable legalment, que és de 10 HA, als efectes de possibilitar l'ordenació i planificació de la gestió forestal sostenible, mitjançant l'aprovació de Plans tècnics de gestió i millora forestals.

4. Deixar sense efecte i anul·lar el contingut de la Disposició Transitòria Cinquena, on es preveu el deure de revisar d'ofici en un termini de 2 anys tota la planificació forestal aprovada a la zona.

Sens dubte l'aprovació dels Plans tècnics de gestió i millora forestal correspon a l'Administració Forestal i atorga drets i obligacions als titulars dels espais forestals ordenats pel que fa al model de gestió aprovat. No podent, en virtut del Pla Especial, incidir-se en els drets adquirits per l'Administració competent pel que fa als aprofitaments forestals de les finques ara incloses a l'àmbit d'un nou Pla Especial.

5. Respectar les competències de l'Agència Catalana de l'Aigua i de la pròpia Administració Forestal pel que fa a l'autorització de plantacions forestals temporals en zones de domini públic hidràulic o immediates a les mateixes, i en relació a la tallada dels boscos de ribera.

Tercera: SOBRE ELS CURSOS D'AIGUA.

El PE prohibeix la tallada arreu de les espècies de ribera. Per tots és sabut que aquestes rebroten de soca i, a més d'estar adaptades a la tallada i posterior rebrot, la tallada significa un rejoveniment de la massa, una millora sanitària i una major estabilització dels marges dels cursos d'aigua. Com que es dóna el cas que actualment ja hi ha una regulació al respecte que efectúa i aplica tant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) com la Direcció General de Medi Natural i Patrimoni Físic (DGPN i MF) i el Centre de la Propietat Forestal (CPF) creiem que aquests aspectes s'han de regir i regular per la mateixa normativa i legislació actual.

Degut a que el PE es va concebre, -si més no ho teníem entès així-, com un projecte per omplir el buit que deixava el PEIN per a les zones no incloses en aquest espai, no entenem com totes les zones PEIN estan incloses en el PE. Totes aquestes zones ja incloses al PEIN ja estan regulades per la normativa del PEIN i per tant no cal aplicar-hi una altra legislació complementària.

En efecte, bona mostra de la dificultat d'incardinar i d'articular el Pla Especial ara en exposició al públic i la tasca de la Diputació de Barcelona i del Consorci d'Administracions Locals constituït per gestionar i administrar el seu àmbit territorial, ho és el fet de que més de la meitat de la seva superfície -concretament 4337'15 HA del total de 8375 HA afectades pel Pla- es troba inclosa als Espais d'interès natural EIN 77 Guilleries, EIN 115 de Savassona i EIN 57 de Collsacabra. Espais, tots ells, inclosos al PEIN, quina gestió pertoca al Departament de Medi Ambient i que disposen de Pla Especial de delimitació definitiva ja aprovat i amb règim de protecció propi.

Així, el Pla Especial de delimitació dels espais PEIN les Guilleries i Collsacabra, fou aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat de Catalunya en data 29 de Maig de 2000, i en la seva Normativa, concretament a l'article 5 regulador de la Gestió, es disposa:

Doncs bé, front aquesta atribució directa de la legislació de l'espai al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el Pla Especial ara sotmès a informació pública, atribueix la gestió del nou àmbit territorial -incloses 4337'15 HA de PEIN- al Consorci d'Administracions Locals, incidint d'aquesta manera en allò fixat al PEIN, duplicant organismes controladors i complicant la ja de per si difícil configuració de competències, controls administratius i tuteles sobre aquest espai. En aquest sentit, L'ARTICLE 18 DE LA NORMATIVA DEL PLA ARA SOTMÈS A EXPOSICIÓ AL PÚBLIC NO RESPECTE L'ATRIBUCIÓ DE LA GESTIÓ -PEL QUE FA A LES ZONES INCLOSES AL PEIN- AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. De manera que caldrà evitar la duplicació d'Administracions amb competències sobre la gestió de les zones PEIN, tot reduint l'àmbit del present Pla Especial a fi i efecte d'excloure les zones PEIN, o bé clarificant les competències de gestió, garantint el respecte a les competències en matèria de protecció d'espais naturals pròpies del Govern de la Generalitat i del Departament de Medi Ambient, incorporant al Consorci constituït, a representants de la Generalitat, o bé atribuint al referit Departament, la gestió d'allò que el pertoca, és a dir de totes les zones PEIN.

De forma que caldrà rectificar allò que es disposa a l'article 18 de la Normativa del Pla Especial i adoptar les mesures aquí indicades.

Tanmateix, no sembla gaire lògic, que com a conseqüència de l'aprovació del present Pla Especial es fraccioni o fragmenti la política d'espais naturals pel que fa als propis Espais PEIN, que tan sols han estat parcialment incorporats a aquest àmbit territorial. De manera que s'arribarà a l'absurd de que una mateixa àrea, integrant d'un Espai d'Interès Natural inclòs al PEIN Guilleries Collsacabra, es regirà per òrgans gestors, polítiques ambientals i règims de protecció diferents. En efecte, 4337'15 HA d'aquest espai PEIN es regiran per la política de la Diputació de Barcelona i del Consorci, i la resta de territori del mateix PEIN es regirà per la Generalitat. I 4337'15 HA es regiran per aquest Pla Especial ara en exposició pública, i la resta de l'espai PEIN pel Pla Especial aprovat pel Govern de la Generalitat. Extrems -aquests- absolutament contraris al sentit comú.

En el PE es contempla que tots els PTGMF que en l'actualitat estiguin aprovats, hauran de ser revisats d'ofici per incorporar les limitacions que es planifiquen des d'aquest PE. En aquest cas hem de dir que segons la llei 7/1999, de 30 de juliol, l'única administració responsable d'aprovar i garantir el funcionament dels PTGMF dels boscos privats a Catalunya és el Centre de la Propietat Forestal (CPF) i per tant en cap cas la Diputació de Barcelona pot obligar a revisar ni modificar cap PTGMF aprovat pel CPF per adequar-lo a les seves planificacions.

Sisena: SOBRE LA REGULACIÓ DELS VIALS.

Abans de classificar els camins amb els termes i tal i com estan classificats en el Pla Especial (PE) caldria definir els camins en el seu estat actual. Definir si són públics o privats. Han de ser els ajuntaments els que han de definir els camins de titularitat pública. Pel que fa als restants són camins privats. Els camins qualificats com a privats, el PE no pot requalificar-los en anomenats "camins de serveis" i pretendre el seu ús públic. Cal concretar aquesta definició per no confondre. Aquesta figura per assegurar el pas en casos d'urgència (incendi, ...) no té sentit ja que naturalment en aquests casos el pas està completament garantit. En el cas de voler utilitzar un camí privat com a camí públic s'ha de demanar l'opinió del propietari i arribar a unes determinades compensacions.

Sens dubte, el sistema viari de comunicacions previst al Pla Especial és molt confús, pot ésser molt perjudicial per a la conservació del territori i sembla atemptar contra els drets de la propietat privada interferint negativament en els usos actuals de les finques, generalitzant la seva utilització per a passejades, i permetent -en forma indeguda- la localització de miradors, torres de guaita, etc. En particular, això és extraordinàriament greu pel que fa a la xarxa de camins Clau 1b i en especial pels anomenats "camins veïnals i de serveis" Clau 1b2, que afecta a bona part de pistes forestals, camins particulars i drets de pas privatiu, dels seus titulars, existents a l'espai Guilleries Savassona.

El punt 12-1 de la Memòria (pàgs.14-15) sobre el sistema viari de comunicacions" estableix textualment que "les vies de servei (1b2) formen part de la xarxa de camins de passejada que estructura l'espai per a l'ús exclusiu de vianants i bicicletes. L'òrgan gestor de l'espai podrà establir les mesures de control de l'accés i trànsit que consideri adient en cada cas".

Tot seguit, es refereix a l'anomenada "xarxa de senders" (Clau 1c). A més dels coneguts Senders de Gran Recorregut i semblants, el Pla afirma que "la resta són camins i corriols amb un caràcter molt local, no necessàriament senyalitzats actualment, però amb l'objectiu de recuperar-los, molts d'aquests senders són aptes pel pas de bicicletes". "L'òrgan gestor de l'espai tindrà cura d'establir les prioritat de manteniment i adequació d'aquests camins i escollirà, si fos necessari, aquells que consideri més adients per passejada a cavall".

El mateix punt, més avall, afirma:

Com s'observarà, aquest redactat és tan confús que impedeix d'esclarir a quins camins s'està referint.

EL PUNT 6 DE L'ARTICLE 34 PERMET, SOBRE TOTS ELS CAMINS -INCLOSOS ELS DE TITULARITAT PRIVADA-, EN DETERMINATS PUNTS, LA LOCALITZACIÓ DE MIRADORS I TORRES DE GUAITA. SENS DUBTE CALDRIA EXCLOURE DEL REFERIT APARTAT TOTS AQUELLS CAMINS O PISTES DE TITULARITAT PRIVADA a excepció d'aquells respecte dels quals els seus titulars i el Consorci hagin arribat als acords de cessió corresponents mitjançant la signatura de convenis.

El punt 7 de l'article 34 ha de ser completament suprimit perquè equival a la creació d'una expropiació "de facto" o una servitud rotunda sobre els camins "descrits en el Pla", com afirma l'esmentat article, molts dels quals són del tipus 1b2, essent, per tant, de propietat privada, cosa que dóna dret al seu titular de disposar-ne lliurament. També han de ser suprimides les al·lusions en el mateix sentit que es fan a la Memòria en el punt 12.1, reproduït més amunt.

El Pla detalla quines són les 14 AEP que es creen en l'Espai. Cal destacar molt especialment que algunes d'aquestes àrees encerclen masies, habitatges i camps de conreu i que totes elles es troben en propietats privades. Aquestes incideixen molt directament en la propietat i la gestió forestals.

La normativa és tan restrictiva com indefinida i, en general, l'establiment d'una sèrie de limitacions massa genèriques i inconcretes posen en mans dels tècnics i polítics de l'Espai la decisió a prendre en cada cas, atribuint un marge de discrecionalitat excessiu, que permetria fins i tot un exercici arbitrari.

La descripció i caracterització de les 14 AEP és força ben estudiada, molt probablement perquè aquesta figura de control (sobre els propietaris forestals afectats) i de lleure (per als visitants) és habitual en els Parcs Naturals i Espais Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.

Al costat de les mesures restrictives que recauen sobre el sector agrari i forestal en aquestes àrees, el Pla hi contempla el que en realitat és una intensa promoció turística, definida com a "divulgació paisatgística", "interès ecològic", "mirador", "zona de lleure" etc. i hi preveu la ubicació de zones d'acampada, de lleure, de berenadors, miradors, aparcaments i fins i tot la possibilitat de construir-hi el que anomena com "instal·lacions de divulgació dels valors paisatgístics".

L'orientació prioritària dels visitants cap a aquestes 14 AEP també incidiria molt negativament en la conservació del medi natural, ja que si es compta amb el previsible repartiment i profusió de fulletons, tríptics, vídeos, programes de ràdio i TV, senyalitzacions, etc. l'afluència en aquests lloc pot ser molt nombrosa. En aquest sentit, i referint-se als camins de la xarxa de l'Espai, la Memòria (punt 12, pàgines 14-15) ja escriu que "els dies festius poden tenir una freqüentació elevada".

Per tant, es reclama que l'acció del Consorci es centri més en la cura i conservació d'aquests indrets a nivell paisatgístic, biològic i natural, i que en restringeixi les actuacions de promoció de la seva freqüentació, donant especial atenció a les AEP més vulnerables (com els cursos d'aigua i les zones de nidificació d'aus) , de manera que no es dediquin pressupostos a promoure'n la seva visita, perquè aleshores el remei podria ser pitjor que la malaltia.

Vuitena: SOBRE LES TANQUES.

En el PE es prohibeix completament la construcció de tanques de més de dos metres a més de 10 metres d'una edificació. Aquest aspecte que es limita des del PE també ja està regulat pel Codi Civil, el qual dóna dret a tancar les finques privades. A més, impedir el tancament de superfícies de reforestació, pastures, etc, equival a promoure la progressiva eliminació de la reforestació, la pastura, .... a causa dels danys provocats pel senglar.

Novena: SOBRE ELS EQUIPAMENTS DE LLEURE.

Tot el que són aparcaments, àrees d'acampada, berenadors, miradors, ... en zones de finques privades han de dur-se a terme amb el permís del propietari. No té cap sentit planificar actuacions d'aquest tipus en zones privades sense el consentiment i el parer del propietari. En qualsevol cas, sempre que s'utilitzi un terreny de propietat privada s'ha arribar a un acord amb el seu titular i si cal, establir les corresponents compensacions.

En el marc del PE es prohibeixen les hípiques a la zona forestal. Degut a què es tracta d'una activitat totalment compatible amb els usos tradicionals i sostenibles del bosc i que en l'actualitat pot representar un complement a les ja reduïdes rentes de les finques forestals, prohibir aquesta activitat com una possible sortida per a la gestió d'aquestes finques significa tancar una porta a la seva persistència.

Onzena: SOBRE LES EDIFICACIONS.

Imposar una limitació de l'espai edificat, com es contempla en el PE, per sobre dels 300 m² totals en una zona on la majoria de les edificacions per la seva naturalesa de casa de pagès o masia ja els sobrepassen, significa també limitar la persistència d'aquests petits punts de població disseminada en l'entorn sense perjudicar-lo, ans el contrari, mantenint-lo i gestionant-lo per assegurar la seva sostenibilitat.

Tanmateix, s'invoca en aquest punt que el Pla Especial no contempla els usos i aprofitaments edificatoris possibles en sòl no urbanitzable de naturalesa forestal, que apareixen garantits a l'article 22.5 de la Llei Forestal de Catalunya.

Diu, a la lletra, l'invocat precepte:

1. Que l'edificació es faci en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal de la comarca.

2. Que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d'infrastructura complementària."

Així doncs, caldrà incorporar a la Normativa del Pla Especial, i a totes les zonificacions contemplades en el mateix, un precepte que s'ajusti al redactat de la referida norma de la Llei Forestal, i que garanteixi el respecte i reconeixement de les facultats edificatòries del sòl forestal en els termes expressats en la Legislació sectorial abans transcrita.

Aprofitaments edificatoris, que en definitiva, també es reconeixen pel que fa al conjunt del sòl no urbanitzable, amb usos agrícoles i ramaders, als articles 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de Juliol pel que s'aprovà la refosa de Textos legals vigents a Catalunya en matèria d'urbanisme, si bé exigint-se el respecte a la Unitat Mínima de Conreu i amb els requisits i cauteles previstos en aquell precepte.

Fonamentem també la nostra al·legació, en contra de la total restricció dels usos edificatoris que s'imposa indegudament en la Normativa del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleries-Savassona respecte de la pràctica totalitat del seu àmbit, allò que es disposa a l'article 47.6 de la Llei 2/2002 de 14 de Març del Parlament de Catalunya, reguladora de l'urbanisme.

Precepte que preveu la possibilitat de construir edificacions, en sòl no urbanitzable, i sota les següents condicions:

Precepte que, sorprenentment, ha estat desconegut o inaplicat per part de l'equip redactor del Pla Especial i de l'Administració Pública actuant, en aprovar inicialment el mateix sense reconèixer els aprofitaments comuns edificatoris del sòl no urbanitzable pel que fa a les explotacions ramaderes i agroforestals.

En general, si bé el PE en els seus inicis (introducció) sembla que promogui la gestió tradicional, al final, un cop llegit tot el seu contingut i la normativa es troben a faltar les mesures concretes de promoció i sostenibilitat de la gestió agrícola i forestal tradicional. En canvi, pel que fa a les accions destinades al lleure, oci i aprofitament de l'espai per part del sector terciari, queden totalment establertes i definides les actuacions i mesures a adoptar per promocionar i divulgar l'ús terciari del territori inclòs en aquest Pla Especial. Extrem que demostra el manifest error d'enfocament del conjunt del Pla i de la seva Normativa.

La revisió acurada de l'Estudi econòmic financer del Pla confirma aquesta afirmació. La dotació de 72.000 Euros/any com a única previsió per el finançament de les mesures de foment de les activitats rurals, significa la impossibilitat de desplegar mesures de subvenció, ajuts i incentius per fomentar la planificació forestal, la silvicultura sostenible i la millora del medi natural, amb una mínima eficàcia. Donat que una dotació anual tan baixa per un territori de més de 8.300 HA, suposa destinar 8'5 Euros l'any per Hectàrea a Política de foment. Cosa que és absolutament insuficient.

La creació de l'Espai Natural hauria de jugar en favor del món rural i de l'autèntica conservació del medi ambient. I en la seva gestió hauria de possibilitar-se la participació i presència dels sectors directament afectats.

Es reclama -doncs- el reconeixement exprés del dret de representació en els òrgans de govern de l'Espai, amb veu i vot, a una representació dels propietaris Forestals i dels silvicultors de Guilleries Savassona per tal de que pugui ésser escoltada la seva voluntat i opinió a l'hora de desenvolupar i establir les polítiques mediambientals del Consorci.

A tal efecte, es reivindica la modificació de l'article 18 de la Normativa del Pla Especial, per tal d'incloure un apartat específic, on es garanteixi que les Entitats representatives dels sectors forestals, ramaders i agraris formaran part de l'òrgan gestor de l'espai i participaran amb ple dret al fixar les polítiques medi ambientals i la gestió de l'espai, essent presents no únicament a una Comissió Consultiva, sinó a l'òrgan corresponent de direcció del Consorci.

D'aquesta manera s'aconseguiria reduir el dèficit democràtic de l'actuació de la Diputació i el Consorci en el present cas.

En efecte, d'ençà de la constitució del Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Savassona s'han repetit les reivindicacions de nombroses entitats pageses, forestals, ecologistes, cíviques i culturals d'una major transparència i participació democràtiques en l'elaboració del Pla Especial i en la gestió de l'Espai.

Finalment, no ens resta sinó indicar que el Consorci Forestal de Catalunya dóna suport en general a les al·legacions que l'Associació de Propietaris Guilleries-Savassona ha presentat contra el Pla Especial, pel que fa a tots els aspectes i qüestions relatives als aprofitaments, usos i règim jurídic del sòl de naturalesa forestal. Al·legacions a les que el Consorci Forestal de Catalunya s'adhereix i dóna per reproduïdes als efectes oportuns.

Per tot això, A VE ES SOL·LICITA:

Em tingueu per presentat aquest escrit, serviu admetre'l, tingueu per personat, en temps i forma, al CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA a l'expedient de tramitació del Pla Especial de protecció i millora de l'espai natural Guilleríes Savassona, per formulada oposició a les seves determinacions, i en mèrits del que ha quedat dit, a cordeu:

1er. Adequar l'àmbit territorial del Pla Especial a fi i efecte d'excloure les zones PEIN que ja compten amb Pla Especial definitivament aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i quina gestió correspon, segons la Normativa aprovada, al Departament de Medi Ambient.

Subsidiàriament, i pel supòsit de que es mantingui l'àmbit territorial del Pla, evitar la duplicació d'Administracions amb competències de gestió sobre el mateix territori, bé incorporant a la Generalitat al Consorci gestor de l'espai o bé atribuint al Departament de Medi Ambient la gestió exclusiva sobre l'àmbit del Pla Especial inclòs al PEIN, tot ordenant esmenar el contingut dels articles 2 i 18 de la Normativa del Pla Especial, per tal d'incorporar-hi les corresponents rectificacions.

2on. Garantir la presència a l'òrgan gestor de l'espai, d'una representació dels propietaris forestals i dels sectors agraris i ramaders directament afectats, que asseguri l'adequada participació dels mateixos en la gestió de l'espai. A tal efecte, caldrà introduir un apartat específic a l'article 18 de la Normativa on es reculli el dret dels referits sectors a participar en l'indicat òrgan rector.

3er. Inclogui's al Pla Especial, la concreta ubicació de la Seu del Consorci de l'espai natural, utilitzant alguna de les edificacions preexistents de valor patrimonial i arquitectònic, i promovent la seva recuperació i rehabilitació.

4rt. Rectificar la regulació continguda a la Normativa pel que fa als aprofitaments i usos forestals, tot incorporant al Pla les esmenes següents:

1. Deixar sense efecte el requisit de sol·licitud de llicència municipal per l'obertura de pistes de desembosc fixada a l'article 60.5.3 de la Normativa.

2. Respectar les competències pròpies de l'Administració Forestal en matèria d'autoritzacions dels aprofitaments forestals i demés qüestions relacionades amb la seva pràctica i exercici (pistes, rompudes, planificació), sense alterar ni atribuir indegudament al Consorci o als Ajuntaments les que per Llei corresponen al Departament de Medi Ambient i al Centre de la Propietat Forestal.

3. Adequar la regulació de les rompudes estrictament a allò que s'estableix en l'article 23 de la Llei Forestal de Catalunya, tot modificant a l'efecte l'article 84 de la Normativa del Pla Especial.

4. Deixar sense efecte i anul·lar el contingut de la Disposició Transitòria Cinquena pel que fa al deure de revisar d'ofici en el termini de 2 anys tots els PTGMF aprovats per l'Administració forestal.

5. Respectar les competències de l'Agència Catalana de l'Aigua i de la pròpia Administració forestal pel que fa a l'autorització de plantacions forestals temporals en zones de domini públic hidràulic o immediates a la mateixa, i respecte dels boscos de ribera.

5è. Esmenar i rectificar les Normes del Pla Especial a fi i efecte de garantir que el règim jurídic del sòl rural i en particular de les zones d'interès forestal, interès agrícola i interès agroforestal (ZFO, ZAG, ZAF), s'adeqüi als usos, aprofitaments i condicions edificatòries fixades als articles 22 de la Llei Forestal de Catalunya, 127 del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de Juliol i 47.6 de la Llei 2/2002 d'urbanisme, tot garantint que es permetran les construccions vinculades a les explotacions agràries i forestals, els habitatges relacionats amb aquelles i els usos complementaris de turisme rural previstos a l'indicat precepte.

6è. Deixar sense efecte la restricció fixada a les Normes pel que fa a la instal·lació de l'activitat d'hípica a la zona d'interès forestal ZFO per ésser una limitació singular i no justificada dels usos del sòl no urbanitzable, tot modificant a tal efecte allò que es disposa a l'article 67.1.

7è. Anul·lar i suprimir la prohibició i restriccions de l'establiment de granges de nova creació en zona forestal i agroforestal que apareix a l'article 82.2 i 61.1.13 de la Normativa.

8è. Revisar la classificació de tot el sistema viari de comunicacions (Clau 1) i demanar als Ajuntaments que indiquin els camins públics tot efectuant els Inventaris de característiques indicats a l'Al·legació Setena del present escrit, tot tornant a classificar els camins en funció de la seva titularitat pública o privada i anul·lant les Claus 1b2 i 1c per la seva manifesta ambigüitat.

9è. Garantir que tots els camins particulars o de titularitat privada i totes les pistes forestals privades, tindran una clau específica on s'indiqui clarament aquesta condició, el seu accés restringit i la prohibició del seu ús públic, tot excloent de les xarxes de passejades de l'espai, tots els camins de titularitat privada.

A tal efecte, caldrà limitar l'aplicació del contingut dels apartats 6 i 7 de l'article 34, on s'estableix l'afectació de tota la xarxa de camins a l'ús públic i la possibilitat de localitzar-hi miradors i torres de guaita, única i exclusivament als camins de titularitat pública, tot excloent expressament els camins i pistes privats, relativa a camins veïnals i de serveis i la Clau 1c.

Tot això sens perjudici de la possibilitat de subscriure convenis o acords de col·laboració amb els titulars de les pistes i camins privats, amb el consentiment dels mateixos i previ pagament de les compensacions que s'acordin, a fi i efecte d'obtenir la cessió d'ús de pistes i camins privats.

10è. Orientar l'acció del Consorci respecte a les àrees del Patrimoni Ecològic - paisatgístic a la cura i conservació dels mateixos, a nivell paisatgístic, biològic i natural, evitant el foment de la fragmentació de les zones més vulnerables així com limitant la seva freqüentació excessiva.

11è. Modificar l'article 74 de la Normativa, ampliant fins a 450 m² les superfícies edificables i permetent construccions Annexes per facilitar la implantació de l'activitat del turisme rural vinculada a Masies existents.

12è. Eliminació de les restriccions genèriques a la construcció de tanques contingudes a l'article 78 de la Normativa, per ésser contrària als usos agroforestals i ramaders propis del sòl no urbanitzable.

13è. Rectificar l'establiment del règim del domini públic hidràulic i de les zones de servitud, respecte dels torrents discontinus que són de domini públic, i anul·lar les restriccions als aprofitaments d'aigües que figuren a l'article 68 de la Normativa del Pla Especial per tractar-se de matèries que són competència de l'Agència Catalana de l'Aigua.

14è. Revisar l'Estudi Econòmic financer i garantir la inclusió al mateix, al Programa de subvencions Capítol IV, Mesures de foment de les Activitats rurals, d'unes assignacions no inferiors a 25.000.-Ptes./HA any equivalents a 150 Euros/HA any enlloc dels 72.000 Euros totals previstos pels anys 2002 a 2005.

15è. Introduir a l'Estudi econòmic financer la quantificació de les afectacions de terrenys per implantació d'infraestructures de l'espai (aparcaments, berenadors, punts d'informació, xarxa viària, seu, etc.), així com incloure la valoració de les compensacions que caldrà assignar als propietaris de finques afectats per les restriccions d'aprofitaments i usos derivades de la Normativa del Pla Especial, pel negat supòsit de que no s'estimin les presents al·legacions i es mantinguin aquestes limitacions.

16è. Adoptar un nou enfocament de la política ambiental i del Pla, on s'opti per reduir i minimitzar les mesures d'intervenció, policia i restricció, per tal de substituir-les per mesures de foment, ajut i promoció d'acords voluntaris. I on la imposició administrativa unilateral es substitueixi per l'ús de sistemes contractuals, fórmules de contractes de custòdia del territori, acords de gestió sostenible i convenis pactats, on els titulars de finques i activitats puguin adherir-se a les limitacions del seus aprofitaments, i a cedir usos a canvi de contraprestacions lliurament pactades.

ALTRESSI DIC:

Es designa a l'Advocat Eduard de Ribot i Molinet, amb despatx a Barcelona situat al Carrer Balmes núm. 201 6è1a., com a representant legal de l'Associació i com a persona i domicili a efectes de rebre les corresponents notificacions.

I A VE ES SOL·LICITA:

Teniu per feta l'anterior manifestació i acordeu practicar les notificacions a Eduard de Ribot i Molinet en el seu despatx professional designat com a domicili a efectes de notificacions.

Barcelona a nou de Maig de dos mil dos.

Signat: Francesc Rovira i Corominas
President del Consorci Forestal de Catalunya

DIPUTACIÓ DE BARCELONA
ÀREA D'ESPAIS NATURALS
C/ Comte Urgell núm. 187
08036 Barcelona