Espai Natural Guilleries-Savassona: les raons d'una oposició

Joaquim Riera i Masgrau,
President de l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona
(Article publicat a El 9 Nou d'Osona el 26-XI-1999)

Últimament estem assistint a la promoció per diferents mitjans de comunicació de moltes zones rurals fins ara oblidades, en base fonamentalment a l'atractiu dels seus entorn naturals. En la majoria dels casos es tracta de singulars i tranquils paratges de boscos, rius i muntanyes que, més enllà dels clàssics i ben coneguts parcs naturals, tenen una certa bellesa i encant i que, curiosament, tot i ser coneguts per la gent des de sempre, sembla com si ara es redescobrissin nou, principalment per la gent urbana que n'és aliena.

Potser és perquè els parcs naturals als quals fèiem referència estan ja cada vegada més massificats i apareixen restriccions i normes per accedir-hi, que la gent es veu forçada a descobrir nous entorns oberts que, malgrat no tenir aquells grans atractius naturals, no estiguin encara gaire massificats ni reglamentats.

Bona part de l'atractiu d'aquestes zones resideix en això: la calma i la tranquil·litat que s'hi respira i l'absència de massificació, valors que per a la gent que hi viu resulten molt valuosos a l'hora de definir la seva qualitat de vida.

En les "promocions" de què parlàvem al principi, es tractaria, en teoria, de facilitar l'accés de la gent a aquests paratges, tot posant de manifest els seus tresors naturals i ecològics, valorant-los i gaudint-ne de forma adient, alhora que es canalitzarien els recursos cap a la seva preservació i millora.

D'altra banda, és ben conegut que les activitats agrícoles, ramaderes i forestals d'aquestes zones han experimentat una severa reculada, per ser poc rendibles i reconegudes socialment. Mentrestant, apareixen iniciatives de caràcter turístic i comercial que haurien d'atraure uns recursos que possibilitarien la millora del nivell de vida d'aquestes zones.

El problema apareix quan des de les Administracions es tira endavant una promoció completament desequlibrada d'aquestes zones: es dóna per acabada l'activitat del sector agrari i forestal i s'aposta només per la promoció de les zones boscoses com una mena de parcs temàtics destinats a un oci massificat i sovint incontrolat, que causa gravíssims impactes sobre el medi i la població d'aquestes zones, tal com s'ha pogut comprovar malauradament en parcs naturals ben propers, com és el cas del Montseny. Aquesta massificació depredadora tampoc no beneficia, sinó que acaba per perjudicar també les iniciatives de turisme rural endreçat i de qualitat que s'estan implantant a casa nostra i que, òbviament, necessiten inscriure's en un medi ben gestionat i un oci equlibrat i mesurat.

A més, molts dels recursos abocats per les Administracions o generats per sectors com el comerç i el turisme no reverteixen en res en la promoció autèntica del medi natural, entenent-lo com un espai viu que cal estimar i administrar des del punt de vista de la política forestal, agrària i ecològica. Aleshores, la gent del món rural ­començant pels professionals del sectors ramader i forestal i pels propietaris rústics­ es troba amb una manca de recursos procedents de les mateixes Administracions que promouen l'explotació del seu territori, que es vol reciclar en un gran espai de lleure que permanentment es va degradant. Aquest quadre que descrivim és ben conegut i ja s'ha sofert en molts punts d'aquest país. A la llarga, la gent de la terra és qui en pateix les conseqüències directes.

No podem admetre tampoc que des d'algunes Administracions es tracti als propietaris forestals com si fóssim els grans "terratinents", amb to despectiu. Per si algú no ho sabia, el valor de la gran majoria de les finques rústiques de les Guilleries, per exemple, està per sota del que costa un pis cèntric en qualsevol de les capitals de comarques veïnes. I les produccions d'aquestes explotacions forestals se situen entre les inversions menys rendibles ­per no dir la que menys­ que avui es pot fer en aquest país. Malgrat això, els propietaris rústics de les Guilleries hem invertit centenars de milions de pessetes en conservació dels boscos i en recuperació del patrimoni arquitectònic de les masies centenàries, gairebé sense cap ajut de ningú i sense previsions de guanys econòmics. Ho hem fet per moltes raons, entre les quals l'estimació per aquestes muntanyes no és pas la més petita.

Nosaltres ens preguntem quina part dels diners públics es destinen realment a conservar i millorar l'entorn natural, a la neteja de boscos, als treballs de conservació forestal, al manteniment de les pistes de bosc, a la recollida de deixalles, a la lluita contra els incendis, a la conservació de les masies, al foment de la ramaderia extensiva i de les activitats tradicionals del lloc... El pagès i l'home que viu sobre el terreny són els primers ecologistes, els primers i més eficaços conservadors del medi, però se'ls arracona a l'espera de la seva desaparició definitiva. I això seria injust per a ells i negatiu per a tot el país.

Per què no estan representants el sectors rurals en aquestes operacions de "protecció" que, en canvi, sí que tenen en compte de forma discreta els interessos especulatius de caràcter urbanístic, de la construcció i del turisme descontrolat i agressiu? Qui ha de fer-se càrrec de les despeses de conservació d'un medi natural que es degrada dia a dia? Qui es fa responsable de les onades de danys que es causen en boscos i conreus i dels quals la premsa n'informa tan sovint? Qui controla la circulació inadequada de vehicles motoritzats, els robatoris al món rural o els conflictes que es disparen en temps de caça i de bolets? Són tot un seguit de preguntes que queden sense resposta i constitueixen un motiu de preocupació.

A Osona, fa un any que va començar el conflicte entre el sectors pagesos i forestals i el Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Savassona, format pels ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. En aquest temps, els representants del món rural, organitzats en l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona, junt amb les entitats agràries, ecologistes i culturals que ens estan donant suport, hem vist desestimades absolutament totes les al.legacions presentades enfront les actuacions d'aquest Consorci, la principal dels quals és l'atemptat arquitectonic de la construcció de la seva seu central, a tocar l'església romànica de Vilanova de Sau, amb un pressupost de 42 milions de pessetes.

Nosaltres hem contraposat a aquestes actuacions un programa d'inversions alternatives destinades a millorar i promoure el sector pagès i forestal i hem reclamat vegades i vegades el nostre dret a estar representat suficientment i amb veu i vot dins dels òrgans de direcció de l'Espai Natural. Tot això s'han negat i rebutjat absolutament i de dalt a baix, amb tota la duresa, sense donar-nos cap marge per al diàleg i la negociació.

Hem denunciat que la planificació de l'Espai s'està executant de forma insòlitament autoritària i des d'una mentalitat metropolitana i urbana, ja que el van integrar per la via ràpida dins l'anomenada Anella Verda, que impulsen l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Si es continua amb aquesta línia nefasta, el resultat serà la degradació implacable del lloc, en perjudici de tots els ciutadans del nostre país i de les generacions futures. Cal començar a pensar seriosament aquesta problemàtica per trobar solucions imaginatives i equitatives. Mentre s'actuï a esquenes de la gent autòctona de la terra, el bosc i el medi es malmetran irremissiblement a passes agegantades. A la fi, ens donarem compte que hem estat enganyats.