Sempre ens ha sorprés la manca d'intel.ligència de les entitats que recolzades per organismes importants com la Diputació de Barcelona, que només per la seva antiguitat reuneix una llarga experiència que hauria de transmetre a les seves filles, no sapiguen aprofitar-la i malmetin el seu futur d'una manera tan llastimosa. Perquè començar a construir la casa per la teulada i voler edificar una seu social ben vistosa per burocratitzar l'entitat en comptes de realitzar tasques de servei realment positives i més econòmiques (com ara la neteja de boscos, accions de prevencions d'incendis, és a dir, actuacions per un desenvolupament sostenible), és indisposar-se amb la pròpia població i convertir el Consorci de l'Espai Natural en un organisme fantasma més, per si no en teniem prou amb els existents.

Haver triat un dels miradors més espectaculars que resten a la vall del Ter per contemplar els espadats de Tavertet, enmarcats per l'esglèsia romànica de Santa Maria de Vilanova de Sau, (una de les imatges més clàssiques de la nostra identitat nacional), per plantar al bell mig de la composició, al costat de l'església, un edifici modern de gran impacte visual (nou metres d'alçada) i poca categoria arquitectònica, a més d'una manifestació de supèrbia desmesurada, és també testimoniatge d'insensibilitat i falta de cultura.

Tot arquitecte i tot polític tenen l'obligació de saber, que el que determina el valor monumental d'uun edifici no són solament les seves característiques pròpies, aïllat del seu entorn, sinó que la seva personalitat es constitueix en dependència directa del seu context, en aquest cas en un magnífic efecte d'integració paisatgística. La presència d'aquest edifici nou al costat de l'esglèsia románica, trenca un diàleg armoniós per introduir al bell mig l'escridassada del nou ric que tot ho degrada a la condició de la seva vulgaritat.

Després, vindrà que l'indret és innaccesible i ha de fer-se una via d'accés perquè principalment els polítics i els funcionaris puguin lluir la prepotència de la seva actuació, extenent la destrucció progressivament a tot l'entorn. En comptes d'haver triat una masia abandonada per fer la nova seu social o una casa abandonada del poble, contribuint d'aquesta manera intel.ligent a donar exemple de civisme i cultura, ara és malmetrà un paisatge fonamental per a la nostra identitat cultural.

De poc li val a la Diputació de Barcelona disposar d'un Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, que tan es vanta de protegir els monuments, quan la pròpia institució és la impulsora i finançadora de les destruccions esmentades.

SOS-Monuments - Sant Julià de Vilatorta, 4 de desembre de 1999.