El Triangle, 1-XII-1999

Les Guilleries, contra la Diputació de Barcelona

Conflicte entre el Consorci de l'Espai Natural i els pagesos i propietaris forestals

Redacció. Un any després del seu inici, cada dia es va complicant més el conflicte entre el Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Savassona i els pagesos i propietaris forestals de tota la zona afectada, que són els municipis de Folgueroles, Tavèrnoles, Sant Julià de Vilatorta i Vilanova de Sau, els ajuntaments dels quals formen part, junt amb la Diputació de Barcelona com a soci principal, d'aquest organisme que regeix l'Espai, integrat dins l'Anella Verda de Barcelona.

El president del Consorci és el diputat d'Espais Naturals Francesc Martos, alcalde de Canovelles (Vallès Oriental), i el Cap del Servei d'AccióTerritorial, que porta el dia a dia, és l'enginyer Ramon Terricabras. La guspira que va encendre els primers problemes es va produir el novembre de 1998, arran de l'intent del Consroci d'obrir una carretera per dins d'una finca de pagès sense ni tan sols comunicar-ho a la gent de la casa. Pocs dies després, vist la reacció suscitada, el tècnic de la Diputació Pau Mundó corria a disculpar-se per carta i es comprometia a no fer cap més intervenció sense comunicar-ho a l'afectat. Però això només era el principi.

A partir de llavors, totes les al.legacions presentades contra les actuacions del Consorci han estat rotundament desestimades. Això ha provocat que la gent del món rural, des dels pagesos fins als propietaris i professionals del sector forestal, hagin anat organitzant-se per plantar cara a uns projectes esbojarrats ­alguns dels quals ja són a punt de realitzar-se­ perquè responen només a propòsits especulatius, lligats a un model d'expansió urbanística i turistica descontrolat, que augmentarà la pressió sobre el territori i que amenaçarà greument la seva conservació.

Una de les mostres d'aquesta política és que les inversions del Consorci han anat destinades només a la construcció d'infrastructures, a l'obertura i ampliació de carreteres i a l'elaboració i publicació de materials de propaganda. Totes aquestes finalitats, segons els portaveus del sectors que s'hi oposen, no serveixen per a la conservació i la protecció del món agrari. Enfront d'això, han proposat un programa d'inversions alternatiu, que es caracteritza per les actuacions en favor de les explotacions agràries i ramaderes, la prevenció d'incendis forestals, la neteja de boscos, la planificació sostenible de l'espai, etc. Tot això, a més, hauria de ser gestionat per una junta de govern en la tinguessin representació els propietaris forestals i les associacions agràries i mediambientals. Des de l'Administració, el tancament ha estat radical: tot denegat, tot desestimat i cap marge de diàleg, guerra bruta, rumors, i pressions per aturar la protesta de la gent.

L'actitud del consorci i dels seus funcionaris s'ha caracteritzat per un constant despreci als ciutadans, negant-los l'accés a la documentació, sabotejant les seves peticions i comportant-se en la línia del neocaciquisme més deplorable. Núria Coma, ex-regidora de l'Ajuntament de Vilanova de Sau per l'Entesa, un grup independent adherit a Iniciativa-Verds, explica que "van colar-nos el Consorci dient que era per obtenir diners per als pagesos, i ara s'ha descobert que tot és pel negoci de quatre cacics. Amb la seva manera de tractar-nos, ens han degradat de ciutadans a súbdits".

Aquesta conducta tan agressiva és el símptoma que inquieta més la gent del país: quan el Pla Especial estigui aprovat i els funcionaris de la Diputació tinguin tot l'entramat de poder ben lligat, aniran a arrasar: "Els fem nosa perquè ells volen fer-se els amos de tot: tenen el Montseny saturat i no saben on fotre la gent que hi puja els diumenges", ha explicat a EL TRIANGLE un ramader de la zona..

Una de les actuacions més alucinants del consorci és la construcció de la seva seu: un imponent edifici que vol aixecar a tocar del conjunt arquitectònic que forma l'església romànica de Vilanova de Sau. Malgrat els recursos contenciosos en curs contra aquest disbarat, l'Alcalde de Vilanova i vicepresident del consorci, Jaume Orra, ja ha donat la llicència d'obres, i l'arquitecte municipal de Sau i alcalde de Folgueroles, Gil Orriols, ha emès un informe favorable que es fonamenta que l'església i el seu entorn no gaudeixen de cap mesura de protecció especial. Increïble.

Aquests dos polítics, en tant que directius d'un altre consorci, el de Promoció Turística de la Vall de Sau, han protagonitzat el cas de la Via Ferrata de Tavertet, l'atemptat més greu contra les aus protegides i els seus hàbitats que s'ha comès ­a través d'una atracció turística d'"esport d'aventura" i de pagament­ a Catalunya en els darrers anys.

No acaben aquí els atemptats ecològics i els escàndols. El consorci porta prop de dos anys actuant irregularment, sense que s'hagi aprovat l'instrument de treball bàsic: el Pla Especial. Temorós que la seva aparició provoqués una allau d'al.legacions, tot just ara anuncien que hi ha un avantprojecte enllestit. Això no va ser obstacle, però, perquè a principis d'aquest any la Diputació ja fes servir en la propaganda de l'Espai una delimitació que ­sorpresa!­ deixava just fora de la zona afectada les finques de diversos càrrecs dels equips de govern municipals que promouen el Consorci, lligats a negocis turístics i projectes urbanístics llargament acariciats. Torna l'especulació pura i dura.

Aquest proper dissabte, dia 4, l'Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona ha convocat un acte informatiu a Sant Julià de Vilatorta per reclamar el dret del món rural a ser escoltat. La trobada compta amb el suport de diverses entitats, com Depana, Consorci Forestal de Catalunya, Els Verds-Alternativa Verda, SOS Monuments, sindicats agraris, etc. Sobre la taula, un problema que ja és del segle XXI: l'ordre de prioritats en la planificació del territori i el dret de les comunitats rurals a fer-se sentir enfront les grans Administracions.

(Fotos: Jaume Orra, alcalde de Vilanova de Sau i l'enginyer Ramon Terricabras)