Any 2on - Dimarts, 24 de desembre de 1996 - Número 12
i alguns apunts històrics de la tradició
al nostre país,
amb la consignació ràpida i escueta del sentit d'una diada
amb arrels
gastronòmiques i folklòriques
Diu el mestre Joan Amades que no hi ha cap raó que forci a la matança del porc precisament pel desembre; a casa nostra mateix, a pagès, s'ha fet i encara es fa de l'octubre al març. Però la persistència en fer-ho pel desembre demostra, segons Amades, que respon amb tota probabilitat al fet de formar part de la gran festa hivernal de la sembra.
A Catalunya, anys enrera, hi havia el costum de guardar alguns ossets del dia de la matança del porc, de la part de l'espinada, per cremar-los i barrejar-ne la cendra amb el gra de sembrar per llavor, en la creença que aquest ritual afavoria una bona collita. També procediria d'un cert sentit de desagravi contra l'animal, després que se li ha fet la mala passada d'enganxar-lo pel morro i matar-lo sense compassió.
La canalla era, i és, l'encarregada d'aguantar el porc per la cua en el moment de posar-lo al banc i ganivetejar-lo. Els homes més forçuts tenen ocasió de demostrar la seva traça i valentia. De vegades se senten renecs, esbufecs i pets perquè l'animal es resisteix a anar-se'n al pot.
El dia de matar porc és un retaule incomparable de la realitat del món pagès català: hi afloren els costums més ancestrals i els sentiments de tots els elements de la família i dels convidats: els avis prediquen que al seu temps ho feien així o aixà; l'amo presumeix que el porc era tot carn; la mestressa vetlla perquè les botifarres surtin bones; la canalla es fot de tot mentre malmet el que pot, i el jovent va orella-dret a veure què atraparà.
Matar porc, malgrat el perill del colesterol, és un exercici folklòric molt saludable. Sempre es coneix gent nova. Però se'ns està acabant el paper per moments. Adéu siauuu! Fins per Carnestoltes!