Any 3er - Diumenge, 29 de juny de 1997 - Número 15
personatges populars de la Festa Major de Vic,
amb la consignació de les arrels que tenien en
una família de debò.
Un dels trets més característics de la Festa Major de Vic és l'aparició dels tres llúpies, una estrafolària família de capgrossos que està formada pel Merma, la Vella i el Nen. Els dos homes van armats d'unes xurriaques amb les quals peguen la canalla que els surt al pas i els escridassa.
Antigament, segons el mestre Amades, surtia un correbou protagonitzat per un bou de fusta. En temps moderns, van ser substituït pels llúpies, que reben aquest nom perquè un d'ells, el Merma, té una nafra al cap.
Aquests personatges representen marit, muller i un fill. Segons Amades, les testes de la vella i del nan gran són vulgars i sense mèrit. La del petit, en canvi, que és el llupia, té una expressió veritablement remarcable. Hom ha especulat que sigui obra del notable escultor Ramon Amadeu, autor del cap del "lligamosques" d'Olot, a principis del segle XIX.
Sempre segons la dita popular, que recull Joan Amades, les testes dels llúpies estaven inspirades en una família de llupiosos coneguts com els "Cataca", que haurien cobrat una unça d'or per prestar-se a fer de models. Si això és veritat, poc es pensava aquella pobra gent que es faria tan famosa i que les seves irrepetibles torratxes quedarien immortalitzades per sempre més.
Els cap-de-llúpies acompanyen el seguici de la Festa Major i també van a donar un volt per tots els barris de la ciutat al costat del Gegant i de la Geganta. Constitueixen la nota d'alegria, que contrasta amb l'aspecte tibat de l'alcalde, els regidors i la resta de gent de l'olla: capellans, terratinents, advocats, procuradors, policies espanyols i catalans, etc. Si els voleu trobar en el seu ambient, espereu-los el dia 5 de juliol a la sortida de l'Ofici, davant la catedral de Vic.
Però se'ns està acabant el paper per moments. Adéu siauuuu!!