El 26 de desembre se celebra el dia de Sant Esteve. La tradició diu que Esteve, en vida, era un home que sovintejava els mercats tot fent de marxant de robes. Tal i com relata el mestre Joan Amades, un dia va trobar Jesucrist en un hostal -com si diguéssim en una taverna de Vilanova, allà esmorzant, com aquell qui diu- i quan el va sentir predicar va quedar tan impressionat que es va afegir a la comitiva dels deixebles i els apòstols que seguien Palestina.
Com que el Crist i els apòstols no anaven massa ben vestits, els va regalar un bon vestit a cadascun. En agraïment, Jesús li va prometre que seria el primer màrtir de la fe. Quan Jesús era mort, els rabins, molt enravenxinats, van exigir a Esteve que també els donés un vestit a ells i, com que no va voler fer-ho, el van pelar a cops de roc. Quan fugia, Esteve es va amagar sota una col; és per això que en el seu dia està prohibit menjar cols.
Abans -i ara també- era tradició llevar-se tard i dinar més tard encara. Per dinar es menjava un arròs fet amb les escorrialles del que havia quedat del dia de Nadal.
Per Sant Esteve, els que poden també s'afarten de debò. És costum reunir més gent a taula que la família estricta, cosa que és pròpia del dia anterior. No se sap perquè, però aquest dia obria un període d'uns quants dies en els quals la canalla feia gambirotades, com l'elecció del bisbetó.
Celebrar Sant Esteve forma part de la esperit nacional de Catalunya, ja que els espanyols no el celebren pas: fan com si fos un dia normal i aquí no ha passat res. Per tant, convé celebrar Sant Esteve amb tota la fastuositat per tal de remarcar encara més la identitat del nostre poble enfront els botiflers i les potències estrangeres. Però se'ns està acabant el paper per moments.
Adèu siauuuuu! Fins Carnestoltes!