Joan Amades i Cels Gomis són els investigadors catalans que s'han
dedicat amb més profunditat a la recollida directa d'informacions
sobre les bruixes a casa nostra. Parlant clar: Amades i Gomis es van fer
un fart d'anar pels llocs, en aquells temps que ningú no tenia cotxe,
preguntant a la bona gent dels pobles a veure què sabien de les
artimanyes del bruixam.
Com que no s'havien publicat llibres sobre el tema i molta gent no sabia ni de llegir, aquests investigadors van tenir el privilegi de poder recollir el que era la tradició oral, és a dir, les històries que havien passat d'una generació a l'altre des de temps immemorials.
Aleshores, Amades i Gomis van escriure els seus treballs. El més antic dels dos era Gomis, que va recollir el seu material emtre els anys 1864 i 1915, que ja és dir. Gomis era un reconegut anarquista que plantava cara als cacics i burgesos que escanyaven al poble treballador català.
Segons Gomis, la nit de Sant Joan té un significat doble. És la nit que més celebra el poble, però també la que més celebren les bruixes. Era una ocasió assenyalada per a agrupar-se les bruixes en gran quantitat en els seus llocs estratègics al voltant del dimoni. Per aquests verals, els documents diuen que es trobaven a Collformic i a Collsabena. Allà feien de les seves i xalaven com beneites, fins que sortien volant per anar a donar canya als catòlics.
Per la seva part, el poble atribuïa a la nit de Sant Joan la conjunció d'una sèrie de virtuts benèfiques que afloraven als boscos i als punts d'aigua. Les herbes recollides en aquesta nit tenien propietats altament benèfiques. I banyar-se als rius o al mar abans de sortir el sol, servia per curar molts mals del cos i de l'ànima, segons va escriure l'anarquista Gomis. Però se'ns està acabant el paper per moments. Adéu siauuuu!