Lo Campanar de Sau.
NOTÍCIES
CONFUSIÓ ENTORN LA DEFINITIVA DESAPARICIÓ, O NO, DEL SECRETARI.
En el número anterior de Lo Campanar s’informava de la que havia de ser una de les grans notícies (potser la que més) de l’any 2001: els moviments del secretari de Vilanova i del Consorci turístic i del Consorci de l’Espai Natural i de l’Ajuntament de Tavertet, en Ton Albes, que diuen que plega de l’Ajuntament. Aleshores la donàvem gairebé per confirmada perquè l’Ajuntament de Vilanova havia posat un anunci a El 9 Nou dient que es buscava una persona per fer les feines de la secretaria de l’Ajuntament. Al cap d’uns quants dies van triar una noia jove que es veu que es Vic.
Però el més estrany del cas és que de moment l’Ajuntament de Tavertet ha publicat un escrit que diu que han llogat aquesta noia per feines d’”assessorament jurídic” davant les vacances i el que anomena les “absències previstes del secretari”, en Ton. És a dir, que el secretari seguirà essent ell mateix, i el que han fet és llogar una altra persona perquè li faci la feina. Mentrestant, l’Albes continuarà fent de secretari de Folgueroles, ajuntament en el qual treballava des de finals de l’any passat, simultàniament amb els ajuntaments de Vilanova i Tavertet i els dos consorcis que ja hem dit abans. L’Ajuntament de Vilanova no ha publicat cap escrit com el de Tavertet però tot indica que el mecanisme utilitzat serà el mateix: la noia nova farà la feina, però en Ton seguirà constant com a secretari i així podrà mirar de seguir remenant les cireres.
Finalment, cal dir que continua la incògnita del perquè el secretari ha fet com aquest joc de mans de si plego o no plego: els uns diuen que la pela és la pela i que a Folgueroles guanyarà més pasta, però d’altres creuen que la raó és que hi ha molta mala carretera o, fins i tot, que és degut a que no s’entenia amb els de l’olla d’aquí del poble, perquè tothom vol ser molt gallet. També sembla que l’home es prepara per agafar en propietat la plaça de secretari de Folgueroles, cosa que li permetria després seguir acaparant amb tota seguretat els altres càrrecs de secretari del Consorci per a la Promoció Turística Vall de Sau-Collsacabra i del Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona.
L’HORA DELS ADÉUS D’EN FÈLIX DEL CÀMPING.
Un altre cas que afecta directament les estructures del poder a Vilanova és la sortida de Félix González del càrrec de gerent del Consorci per a la Promoció Turística Vall de Sau-Collsacabra, que ostentava d’ençà de la creació d’aquest organisme, l’any 1998. El mateix Félix va anar als diaris de Vic a portar com una carta que explicava que plega perquè vol i que ho fa molt content i satisfet perquè ara la cosa del turisme a Vilanova ja està molt ben arrencada i que tota institució necessita saba nova per renovar-se. El setmanari La Marxa fins i tot va publicar una foto seva que li van tirar a la sala de visites del diari. Diu que es dedicarà als seus negocis particulars del sector privat i no se sap si es quedarà a Vilanova o no.
EL CAS DE LA TALLADA DE LA CIRCULACIÓ PEL CARRER DE SANTA MARIA I LA TERRASSA DEL CANARI.
Aquest cas del tall de circulació pel carrer de Santa Maria és com tant d’altres aquí a Vilanova: resulta impossible treure’n l’aigua clara perquè uns diuen una cosa i els altres, és clar, una altra. Anem a veure, doncs, què es pot aclarir. Des de principis de juliol que els dissabtes i els diumenges està tallada per ordre de l’alcaldia la circulació pel carrer de Santa Maria. Segons l’explicació oficial, és degut a l’augment de la circulació rodada per l’interior del poble. Aquí ja tenim el primer element de discòrdia, perquè n’hi ha que opinen que no passen pas més cotxes ara que abans (potser fins i tot menys) i que parlar d’augment de circulació és prendre la gent per orelluts.
En fi, el cas és que tan bon punt es va decretar el tall de la circulació, tot seguit es va autoritzar al restaurant El Canari a instal.lar una terrassa de taules i cadires al carrer durant aquests dies. Tant els beneficiaris com alguns de l’Ajuntament insisteixen que no té res a veure una cosa amb l’altra: que quan els de l’establiment es van assabentar que s’havia creat una illa de vianants, van demanar per posar una terrassa, però no és pas que hagin tallat el carrer perquè així s’hi pugui posar tota la parambana. Els bons lectors de Lo Campanar recordaran que el tema de tallar el carrer ja es va plantejar l’any passat i que va originar una “animada” reunió de veïns amb l’alcalde.
En fi, la supressió de la circulació ha representat un augment de la seguretat per la canalleta que juga al carrer, ja que així s’evita que hi passin alguns ximples que corrien amb les motos més del compte. També ha anat bé perquè els veïns puguin sortir el vespre a prendre la fresca amb les cadires i tot. En canvi, n’hi ha d’altres que se senten perjudicats pel temperi que fan els clients de la terrassa fins altes hores de la matinada. Es diu que algun veí ha sortit al balcó a mitjanit a escridassar-los per demanar una mica més de silenci i educació.
Alguns comerciants també han insistit a Lo Campanar de Sau que aquest benemèrit periòdic es faci ressò de la seva indignació pel muntatge d’aquests ferros, que entenen que els perjudiquen molt, i que tenint en compte la poca gent que visita el poble, segons ens han dit, ja n’estan farts i que només els faltava això. Uns altres que estan mosques pel tall del carrer són els conductors que no s’adonen que els de l’Ajuntament han clavat els pals de ferro a l’entrada del carrer de Santa Maria. En aquestes setmanes s’han produït algunes lamentables trompades. Diuen que un cotxe de Sau hi va deixar tota la varilla del costat i que un del poble va estampar-se contra un pal que ha quedat mig arrencat.
ROBATORI DE BALES D’ALFALS A PEU DE CARRETERA.
Es tracta d’un cas insòlit: algú va robar totes les bales d’alfals del camp de can Tordera que havien estat acabades de fer. Sembla que cal tenir un camió per endur-se un carregament que feia tant de volum. El camp afectat es troba al peu de la carretera nova.
VEÏNS DE LA PINEDA ES QUEIXEN DELS SOROLLS DE LES COLÒNIES DE LES TALLADES.
Diversos veïns de cases de segona residència del sector sud de la Pineda estan negres amb el temperi que algunes nits fan els usuaris de la casa de colònies de les Tallades. Es veu que els altaveus peten molt fort i el seu so estrident s’escampa sense remei per entre les tranquil.les boscúries i arriba fins a les oïdes d’alguns ciutadans que busquen a Vilanova un descans per a l’esgotadora activitat laboral que porten durant tota la setmana.
El conflicte ha arribat al punt que alguns veïns i estiuejants han presentat un escrit de queixa a l’Ajuntament en el qual demanen que es prenguin mesures per restaurar l’ordre. La gota que va fer vessar el got van ser dues o tres festetes de fa uns quants dies i que les víctimes diuen que superaven els límits admissibles. Abans de recórrer a les autoritats, es veu que alguns veïns van baixar a les Tallades a parlamentar i van demanar que s’afluixés el volum de la música, però no els van fer cap cas i es van passar les seves queixes per entre cames.
Això va succeir tot i que un dels estiuejants que van anar a reclamar silenci a les Tallades era justament en Cos, el “metge del Biax”. I és que no hi ha dret: no es respecta ningú. No sabem pas on anirem a parar...
LES COLÒNIES DE CAN MATEU HAN REBUT SUBVENCIONS PER VALOR DE MÉS DE 400 MILIONS.
La consellera de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, donya Irene Rigau, va pujar un dia d’aquests a Vilanova per inaugurar la darrera fase (per ara) de les obres de la casa de colònies de Can Mateu. Segons informacions força oficials, les noves construccions i serveis instal.lats a la finca han costat més de 400 milions de pessetes, procedents en la seva totalitat de subvencions públiques i de col.laboracions de l’ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles, que hi porta usuaris molt sovint.
El conjunt d’edificis ubicats a Can Mateu és tan gran que ja diuen que a la nit, vist des de Tavertet, fa tanta o més llum que el poble de Vilanova, i per això ja n’hi ha que s’hi refereixen tot anomenant-lo “el poble de Can Mateu”.
PEPE GASSÓ, EL PRESIDENT.- El sant pare gros de tot aquest muntatge és en Pepe Gassó, també anomenat “el Pepe de Can Mateu” o “el Pepe de les Colònies”, en tant que màxim dirigent de l’Associació Catalana de Cases de Colònies (ACCC), una entitat sense ànim de lucre, propietària de l’establiment. Tot això, unit a la gran projecció nacional que està tenint el Pepe com a líder de les ONG (organitzacions no governamentals), per la qual cosa surt cada dos per tres a la ràdio i als diaris, està motivant que més d’un ja pensi en ell com el proper alcalde de Vilanova de Sau.
L’INCERT FUTUR DE LES MOTOS D’AIGUA DE L’EMBASSAMENT.
Els agents del cos de guardes forestals de la Generalitat han començat de controlar les motos d’aigua que fan el boig pels embassaments i llacs de tot Catalunya. Sembla que fins ara ningú els estava al damunt, però com que a la costa ja hi ha hagut un parell de morts en pocs dies, ara volen incrementar la vigilància i no deixaran navegar cap moto sense l’autorització corresponent. A Sau s’ha detectat la presència de motos que fan servir el baixador de la Rovira per entrar a l’embassament. Sembla que la majoria, o totes, no tenen papers, però els responsables miren cap a un altre costat. Hi ha gent que se’n queixa perquè fan soroll i poden provocar algun fatal atropellament.
ELS PROPIETARIS FORESTALS PACTEN AMB LA DIPUTACIÓ.
La Diputació de Barcelona i el Consorci Forestal (associació que agrupa propietaris de boscos de tot el país) han signat un conveni que ajudi a superar els molts enfrontaments que aquestes institucions han tingut. L’objectiu és arribar a acords de consens en relació a la gestió equilibrada i participativa dels espais naturals. Aquest conveni serà complementat per d’altres acords en llocs concrets, com el Montseny o Guilleries-Savassona. El conveni es va signar als despatxos del president de la Diputació, Sr. Manuel Royes, el 27 de juny. Per part dels dels forestals la delegació estava encapçalada per Josep Maria Vila d’Abadal, i en formaven part, entre d’altres, el president i el secretari de l’Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona, J. Riera i M. Macià.