Any 7è - Dilluns, 13 d'agost de 2001- Número 38

Lo Campanar de Sau.

REPORTATGE

VILANOVA SEGUEIX PERDENT I PERDENT HABITANTS ENCARA QUE EL CENS OFICIAL DIGUI QUE EN GUANYA

El padró fixa la població en uns 330 habitants, però la realitat és d’uns 175

AMolt sovint les estadístiques oficials no coincideixen ni de lluny amb la realitat. Aquest és el cas del cens o padró d’habitants del municipi de Vilanova de Sau. Segons les xifres oficials, la davallada demogràfica es va aturar amb l’arribada del primer ajuntament democràtic l’any 1979. Des de llavors, el cens ha anat mantenint-se estabilitzat, amb una relativa tendència a l’alça en els darrers temps, ja que ara s’apropa als 330 i havia arribat a estar just a la ratlla dels 300, però sense baixar mai per sota d’aquesta xifra simbòlica.

Un recompte real, sense falsos empadronaments, que només inclogui les persones que realment viuen al municipi o que fins i tot hi sumi les que passen uns mesos a l’any, ens demostra que la xifra verídica és en aquests moments d’uns 175 habitants i prou.

Tenint en compte que l’any 1970 el nombre d’habitants era d’uns 1.000, resulta que Vilanova ha perdut més de 800 habitants en trenta anys, i que en el període democràtic (1979-2001) ha perdut un 40% de la seva població.

La inflada del padró d’habitants es porta a la pràctica a través de diverses maneres. Repassem-ne tot seguit unes quantes:

- Famílies senceres que han marxat i segueixen empadronades. El cas de Sant Romà és espectacular.
- Persones que mai no han viscut a Vilanova però que s’han casat amb gent que n’havia marxat i que els han donat d’alta aquí. Si tenen fills, també hi són censats.
- Veïns que han mort i no els esborren.
- Estiuejants de segona residència que passen quatre dies l’any a Vilanova.
- Propietaris de cases que les tenen llogades a altres però que ells estan censats aquí.

La gent diu que si els 330 habitants que apareixen al padró existissin realment, es notaria que algunes botigues que han hagut de plegar encara funcionarien. Hi ha molts dies (potser sempre, excepte quatre dies d’agost) que els carrers del estan desèrtics i això també demostraria que els 330 no hi són per enlloc.

Si Vilanova tingués menys de 250 veïns empadronats, aleshores les eleccions es farien amb llistes obertes, que són més democràtiques i que impedeixen que els poderosos ho tinguin tan fàcil per controlar qui entra de regidor a l’Ajuntament.

D’altra banda, les despeses en funcionaris serien inferiors, perquè als pobles del tamany de Vilanova el secretari només hi va un dia a la setmana i surt més barat i així els diners es poden destinar a serveis per a la gent que hi viu.

Finalment, els padrons s’inflen perquè en cas contrari, si es reconegués que es van perdent habitants, podria representar com un desprestigi per als que manen als pobles.


TORNAR A PORTADA