VIDA TURÍSTICA
XIFRES CONTRADICTÒRIES SOBRE L'AFLUÈNCIA DE GENT
No hi ha manera de treure’n l’aigua clara: depèn de qui parli, aquest any, o estem colgats de turistes o no hi ha gairebé ningú. A manca d’estadístiques certes sobre el tema, ens hem de refiar del que diu la gent. Què hi farem!
DINAR I SOPARS.- Ens asseguren que els establiments hostalers estan treballat molt, que es fan molts dinars i sopars i que es guanyen diners. Pel que fa al turisme de campanya, es calcula que els dies festius hi ha unes 200 persones dinant en taules escampades pels volts del campanar de Sant Romà, Els dies de cada dia, molta menys. També ha corregut la veu que el càmping estava ple a vessar.
SEMBLA L’OEST.- D’altres persones, en canvi, opinen que aquest any també ha vingut menys gent que l’anterior (que ja és dir) i que no s’entén que corrii tan poca gent, amb la propaganda que es fa de Sau. “Sembla un poble de l’Oest americà”, ha declarat a Lo Campanar una professional del comerç, que ja s’ha donat de baixa de l’Associació de Turisme perquè diu que és perdre el temps i els diners.
LA BARRACA DE TURISME OBRIRÀ FINS L’ENDEMÀ DELS DIFUNTS.- El Punt d’Informació Turística de Vilanova de Sau, ubicat a l’entrada del nucli urbà, tindrà obertes les seves portes de forma intermitent fins al proper 3 de novembre, l’endemà de la diada dels Difunts.
ON ÉS LA GASOLINERA?.- Segons que s’ha comentat des de la barraca de turisme, les preguntes més sovintejades per part dels visitants són a veure on és la gasolinera i l’àrea comercial o supermercat del poble. A bona hora arriben
L’EXPULSIÓ DELS ANGLESOS.- Unes colles de joves procedents de les Illes Britàniques van ser convidades a desaparèixer del sector del Club Nàutic de Sant Romà per part de les autoritats turístiques locals perquè es veu que donaven mala imatge al lloc. Es tractava d’uns grups més o menys nombrosos que havien arribat a les Guilleries amb uns camions pintats de colors tan variats que la gent deia que semblaven un circ. Hi duien moltes endergues i algú especulava que eren com uns drapaires. però ni una cosa ni l’altra: eren joves més o menys “hippys” que es portaven molt bé i no embrutaven res, ans al contrari. Uns dies en venien uns i en marxaven uns altres, ja que es comunicaven per telèfon mòbil i s’avisaven quan trobaven un bon lloc. Sembla que els darrers van pirar el 7 o el 8 d’agost. Hi ha qui opina que es va fer ben fet d’emprenyar-los fins que van marxar, perquè allò aviat semblaria a Cala Gitana (un antic i ja desaparegut prostibul de Vic). D’altres pensen que els tenien enveja racista perquè eren anglesos i que si s’hagués tractat d’espanyols no els haurien pas buscat les puces.