Una visió veterinària de l'espècie asinina.
Una visió veterinària de l'espècie asinina.
malgrat els grans serveis que havia prestat a l'espècie humana.
Molts pagesos i pageses expliquen que quan a ca seva van comprar la primera burra va ser com passar de mort a vida, perquè es va acabar d’haver d’anar a peu amunt i avall, fes sol o hi hagués neu. A la comarca de Vic es comptava amb els burros de raça pura catalana, més coneguts com a guarans: es tractava d’uns animals molt corpulents i d’una força física extraordinària. menjaven poc, pencaven molt i no tenien cap malaltia.Eren tan bons que els americans se’n van enamorar i venien a Vic a principis del segle XX per comprar-los a vagonades. Els creuaven amb cavalls i sortien unes mules excel.lents per al treball i la infanteria de guerra. L’arribada dels vehicles motoritzats va arraconar aquests animals tan útils i fou així que els pagesos van començar de treure´s la burra per comprar-se un cotxot tipus Citröen o Renault. Després també han anat desapareixent fins i tot els propis pagesos, molt substituïts pels estiuejants o “dominguerus”, però aquesta ja seria tota una altra història.
A Vilanova, dels caps de bestiar asiní dedicat al treball tradicional per arrossegar a bosc, encara fa poc temps que en quedava algun, però sembla que ja no hi és. En alguna casa hi ha burros dedicats a menjar herba i mantenir nets els trossos de bosc que es van netejant. Semblaria que el cens actual de burres i burros de Vilanova seria d’un màxim de set o vuit caps, repartits en tres o quatre cases. Ben poca cosa si ho comparem amb la quantitat de gent que té moto.
Si el temps i les ganes acompanyen, anirem parlant més endavant d’aquest animaló que tants de serveis ha donat a la bona gent. Però se’ns està acabant el paper per moments. Adeu- siau!