Les properes setmanes seran claus per aventurar quin futur espera al conflicte
de l’Espai Natural ja que se celebraran algunes reunions entre els afectats
i la Diputació per mirar de superar les principals controvèrsies que van quedar
reflectides en les al·legacions presentades durant l’exposició pública, tancada
el 13 de maig.
El Consell de Govern del Consorci de l’Espai es va reunir a Folgueroles el dia 30 de juliol i, entre d’altres coses, va aprovar o desestimar les peticions de subvencions efectuades pels pagesos i forestals de la zona. També es va fer un seguiment de l’estat de tramitació del Pla Especial. Durant el mes d’agost, els serveis jurídics i tècnics de la Diputació estan preparant unes respostes provisionals a les al·legacions presentades pel Consorci Forestal de Catalunya, la Unió de Pagesos, el Grup de Defensa del Ter i l’Associació de Propietaris Forestals Guilleries-Savassona. Tot seguit, es celebraran reunions bilaterals amb aquestes entitats durant els primers dies de setembre per tal de veure si es poden negociar i pactarles al·legacions més rellevants.
La intenció del Consorci és que el ple de la Diputació aprovi provisionalment el Pla Especial el dia 26 de setembre, i que després ja es pugui passar a la Generalitat per a la seva aprovació definitiva.
Les reunions del setembre seran decisives perquè si els afectats no veuen prou ateses les seves queixes pels perjudicis que el Pla Especial els causa, aleshores no quedarà cap més solució que tirar el cas als tribunals de Justícia a veure què passa, i mentrestant anar-se oposant a totes les actuacions del Consorci que siguin negatives per al sector agrari.
ACTE DENEGAT.- L’Associació de Propietaris Forestals va sol·licitar a l’alcalde de Vilanova que convoqués un acte informatiu a l’Ajuntament per poder debatre el contingut del Pla Especial, però aquest s’hi va negar perquè va dir que amb l’exposició pública i el contacte amb els tècnics ja n’hi havia ben prou. Si aquest acte no es convoca –que sembla el més possible– es donarà el contrasentit que s’haurà aprovat un Pla Especial urbanístic de gran importància sense que els afectats hagin pogut parlar-ne amb els polítics que el poble ha votat, que són els alcaldes, perquè aquests s’han amagat tothora darrera les faldilles dels tècnics i directius de la Diputació per no haver de donar la cara en un acte públic. Passi el que passi, el conflicte de l’Espai Natural serà un tema que durarà anys si no es pot arribar a una solució de consens. Més informació a: http://www.vilanovadesau.com/guilleries/espai
L'Ajuntament gastarà prop de 50 milions per urbanitzar el sector del pont de Fusta
L’Ajuntament de Vilanova ha aprovat inicialment i ha tret a informació pública entre el 20 de juny i el 20 de juliol la modificació del planejament urbanístic del poble per convertir en residencials uns terrenys rústics situats entre el nucli urbà i el camí del pont de Fusta. L’edicte d’aprovació el va haver de firmar com a alcalde accidental Josep Bertrana, degut a la vinculació directa que l’alcalde té amb alguns dels propietaris als quals l’Ajuntament, a través de l’empresa municipal, els comprarà els terrenys.
L’operació consisteix en urbanitzar la zona per crear nou parcel·les de cases unifamiliars i un edifici per a vuit pisos, el qual serà construït i venut també per l’empresa municipal. Les obres d’urbanització (asfaltat, voravies i serveis) estan pressupostades en 47’5 milions de pessetes. Pel que fa al preu que es pagarà pels terrenys, el projecte no el diu enlloc, però sí que confirma que ja s’ha firmat un conveni per a la seva adquisició, comptant que la requalificació acabi bé.
AL·LEGACIONS.- Durant el període d’informació pública van ser presentades diverses al·legacions que fins aquest moment no han rebut cap resposta. Les al·legacions feien referència, entre d’altres coses, a la necessitat que abans de requalificar terrenys el que s’hauria de fer és desenvolupar les zones que ja són residencials però no s’han urbanitzat, com la que es troba entre el carrer de les Escoles i el sector del pont de Fusta que ara es vol requalificar. També s’ha al·legat contra el fet que es permeti dedicar les futures cases a activitats hostaleres turístiques, ja que el mateix projecte diu que l’operació es fa per proporcionar vivendes a la gent que en vol comprar per viure a Vilanova, i no pas perquè vinguin uns de fora a especular-hi amb negocis.
Els últims espeternecs del cas del ban antigossos
No hi ha hagut gaire novetats sobre el cas del ban antigossos i antigats que va fer l’Ajuntament aquest hivern passat. El tinent d’alcalde va enviar una carta a la veïna que havia encapçalat la recollida de signatures contra el ban que no aportava cap novetat: l’Ajuntament s’hi refermava en tot el que havia fet, que ho havia fet tot molt i molt bé, i que no havia variat en res la seva opinió. Més o menys el mateix que s’està sentint des de l’any 1979. Pel treball, encara renyava a alguna gent a la que s’acusava d’haver volgut com buscar brega sense motiu. Vaja, la mateixa música de tota la vida.
Pel que fa a la vida animal, s’ha demostrat que el ban era impossible d’aplicar. Quan ha arribat el bon temps i ha aparegut gent de Barcelona amb gossassos engegats, ningú de l’Ajuntament no els ha anat a dir res (com era d’esperar). Això ha motivat que la gent del poble torni a portar engegats els gossets en la seva gran majoria. En fi, el seny i el sentit comú s’han imposat i per ara no s’ha empresonat cap més gos. Tots els extrems són negatius i cap fanatisme no es bò.
Judici a Vic pel cas del gos dels formatges
Com informàvem en el darrer número d'aquest benemèrit periòdic, va celebrar-se dies enrera als Jutjats de Vic la vista de la causa contra el director de la fàbrica dels formatges pels danys presumptament causats a la finca de Can Rabert, dins del conflicte originat per la captura d'un gos del formatger.
RABERT DENUNCIA.- El procediment judicial va començar quan el titular de la propietat Can Rabert va denunciar al directiu dels formatges perquè li hauria tallat un arbre en el qual hi havia estacat un gos de la fàbrica que havia aparegut a l'interior de la finca sense anar acompanyat de ningú. La versió del denunciat era una altra, perquè segons ell va ser el ciutadà Rabert qui va capturar el gos davant de la fàbrica i se'l va endur a la seva caseta de sota el cementiri. Assabentats del cas, el formatger i dos veïns més s'haurien presentat al lloc per exigir l'alliberament del cànid, però sense resultats, ja que el denunciant deia que estava encarregat per l'Ajuntament de Vilanova de capturar els gossos engegats i que ell només deixaria anar-lo si rebia ordres directes de la "Superioridad", paraula aquesta que pronunciava ostentosament en castellà, sembla que per donar més importància a la tal autoritat.
IMPOTÈNCIA MUNICIPAL.- El propietari del gos hi va tornar més tard, acompanyat pel tinent d'alcalde Josep Bertrana, el qual hauria proclamat també la necessitat d'atorgar la llibertat al gos, cosa que no va aconseguir de cap manera. El cas és que l'endemà al matí, quan el ciutadà de Can Rabert es va llevar diu que va veure que durant la nit algú havia xerracat l'arbre en el qual estava fermat el gos formatger i aquest ja havia desaparegut. La jutgessa va preguntar al denunciant si havia vist qui va tallar l'arbre, però aquest no va veure res ja que es va tancar dins la caseta perquè, segons va dir "va agafar por" del formatger i dels dos veïns del poble que l'acompanyaven. Uuuuuuhhh, quina por!
QUI MANAVA?.- El testimoni d'un d'aquests veïns no va acabar d'aclarir res. D'altra banda, el tinent d'alcalde Bertrana, que estava citat com a testimoni, no es va presentar. El defensor va intentar aprofundir en el fet que el denunciant capturava gossos per encàrrec de l'Ajuntament sense que això constés en cap acord de ple municipal, però la jutge el va tallar perquè va dir que aquest fet no es jutjava, sinó només qui havia tallat el coi d'arbre.
INNOCENT, INNOCENT!.- Sembla que la sentència va ser absolutòria, perquè al final de la vista el fiscal no va presentar cap acusació i la part denunciant tampoc, ja que no portava ni advocat. En resum, una divertida pèrdua de temps com tantes d'altres, i un episodi més en la llarga història de conflictes provocats a Vilanova per l'existència d’aquest fabulós animal que es diu gos. Guau, guau!