Les pors de la nit de Nadal
segons l'antiga creença popular
Explica el mestre Joan Amades que per la nit de Nadal passaven coses molt estranyes, segons era creença de la bona gent catalana d’aquells temps que ell va viure. Sense anar més lluny, goges i fades perdien la seva força i els dimoniots eren castigats amb la pèrdua de la cua i les banyes si s’atrevien a baixar per la xemeneia d’alguna llar cristiana.Anant a l’aspecte concret del món vegetal, es deia que al punt de la mitjanit els arbres es movien de soca per ells mateixos: podien mudar de posició i alterar el seu acarament i la inclinació del brancatge. També es creia que parlaven, però no pas a base de frases més o menys ben lligades, ans només amb mots breus i escadussers i amb interjeccions de pena o de goig, si se sentien cansats o joiosos de viure, i apenats o satisfets del tracte que els homes els donaven. També hi havia sospites fonamentades que les pedres es movien elles soles del seu lloc.
Amades afegeix que, en canvi, en d’altres llocs pervivia una por molt intensa de moure’s pel descampat en aquesta nit de Nadal per l’amenaça que constituïen les encantades i els follets. Era creença que els estadants fantàstics del bosc es dedicaven a jugar amb els mortals amb qui es trobaven: els feien ballar i els escridassaven i bandejaven, però sense causar-los danys de gravetat, això sí.
Aquesta fe en la reanimació de les potències minerals, vegetals i extranaturals arribava també al bestiar, del qui es creia que la nit de Nadal assumia funcions humanes i organitzava una mena de societat paral·lela en la qual cada espècie es dedicava a un ofici en concret. Els burros eren cridats a la tasca de dirigir la societat i segons que escriu el mestre Amades, no ho feien pas del tot malament, potser millor que alguns humans. Però en fi, se’ns està acabant el paper per moments. Adéu-siau!