CONTRACTE DE LLOGUER DEL CROUS DAMUNT.
Estava a punt d'acabar el segle XVI quan l'amo del Crous de Dalt va llogar al seu veí la majoria de les terres.
7 d'octubre de 1599
Com li van anar les anyades? Probablement no ho sabrem mai.
Pere Crous Damunt, amo de la dita propietat de Vilanova, arrendo a Pere Crous Davall, de dita parròquia, la meva heretat ab totes ses honors i possessions, la qual jo, dit Crous Damunt, tinc i porto en la dita parròquia de Vilanova, amb los pactes i condicions següents: ço és:
que lo dit Crous Damunt li fa arrendament de tota sa heretat, reservat la casa i les terres que són en lo quintar prop la casa, ço és, lo hort de les cols i les demés terres que són al marge amunt de l'hort fins al camí de l'església.
Que lo dit Crous Davall no té res ni en la vinya ni en les terres que són en dit lloc, ni les sarments i la noguera del sot, no hi té res dit Crous Davall, però en lo demés li fa arrendament de totes les terres i herbes i glans i tota la fruita dels cellers i de la vinya. i això li arrenda per temps de cotre anys per lo preu de deu lliures quiscun any, que tot suma quaranta lliures, moneda barcelonesa, dic 40 lliures, a pagar en la forma següent, xo és:
10 lliures en lo entrant que començarà lo arrendament, que començarà a córrer lo Nadal propvinent i les altres pagues lo dit Crous Davall a mig temps, a la (...?) temps que ell voldrà, ab lo qual arrendament té de pagar parts a la cinquena de tota manera en gra.
Lo dit Crous Davall s'obliga a deixar un parell de bous al dit Crous Damunt sempre que vulla llaurar la dita vinya, i a més que lo dit Crous Damunt puga fer artigues per son propi us deixar-ne per tot primo a la part del sot i el camí que ve hacia missa i que dit Crous no puga fer aspres en totes les terres de llaurar.
Testes: Joan Pallàs, presbíter de Santa Maria de Vilanova
i Bertomeu Bojons, estudiant.
La delinqüència i el crim, per desgràcia, no són pas un invent modern. El mal ja ve de lluny. Dels arxius municipals de Vilanova, n'hem recuperat un curiós paper que conté una amenaça d'extorsió dirigida contra un pagès de Sant Andreu. Si no pagava les passaria magres, li deien més o menys. El fet va passar l'any 1834.
Com a mínim podem dir que no va ser cosa d'en Bacaina, perquè en aquell temps ja feia uns quants anys que l'havien arrestat.
Probablement, mai no sabrem com va acabar la història. Si és que no apareix un altre paper que il·lumini el cas.
"A l'amo de Malagarsa:
Xech: amo de Malagarsa, si per tot lo dia 22 de febrer no me tens vintiquatre duros en la barraca del quintar de Bancells, a sota d'un tros de teula que trobaràs a dins, te prometo que et recordaràs de mi, i fes per manera que no hi haja cap trampa, perquè te passaria com ab d'altres que després prou n'hi haurien portat. Disposa i no fugis de ton servidor,
Domingo Creus
Pasa volando y corrido".
Al segle passat, l'Ajuntament de Vilanova sí que tenia la cura de procurar que el camí de Castanyadell estigués en bones condicions. Als arxius municipals, ha aparegut un rebut de l'amo del Riber per haver col·locat una palanca a càrrec del pressupost municipal. El text localitzat diu així:
OBRES AL CAMÍ DE CASTANYADELL
(FA MÉS DE 100 ANYS)
"El infrascrito Esteban Riber de Castañadell tengo recibidos del Ayuntamiento de Vilanova de Sau por manos de su cobrador José Blanch la suma de cincuenta pesetas por ir de compromisario en Barcelona en el presente año, y siete pesetas por los gastos de poner una palanca en la riera de Castañadell en el paso público y real, que juntos suman cincuenta y siete pesetas.
Vilanova de Sau, a 31 de desembre de 1872".
